L’EXECUTIVA AGRESSIVA

Negocis com sigui

Com sabeu els lectors fidels que cada diumenge llegiu les meves peripècies, fílies i fòbies, fa unes setmanes vaig ser a Colòmbia. Fins ara només us havia explicat la meva decepció al Banco de Colombia, però d’aquest viatge també m’he endut un bon grapat d’imatges curioses, fets impactants que he anat recordant aquests últims dies.

Hi va haver un moment, viatjant en cotxe per Medellín, que em va sobresaltar un soroll que venia de les rodes. Estàvem aturats en un semàfor i un noi jove colpejava les rodes amb un bastó ben gros. El conductor no deia ni ase ni bèstia i el jove passava d’una roda a l’altra repetint els cops amb l’estaca de fusta. Quan va arribar a la roda esquerra de davant, perplexa, vaig veure com el conductor obria la finestra i donava unes monedes al noi. “Ha comprovat si les rodes estaven punxades... Fan un negoci de qualsevol cosa”, va explicar-me.

En un altre moment vaig veure un cartell molt curiós: “Aquesta propietat no es ven”. Bé, la cosa no deixa de ser estúpida, no creieu? El rètol és en un solar d’un edifici ben maco i visible, i indica a tothom que el solar no està en venda. Els meus acompanyants colombians em van explicar que no és estrany veure, per exemple, cartells de “No es ven”, “No es lloga” i “No es permuta”. What the fuck? La raó és que a Colòmbia és freqüent que algú vegi una propietat atractiva i decideixi posar-la a la venda o en lloguer sense que ho sàpiga el mateix propietari.

En el millor dels casos, quan arribi una oferta l’avisaran i li oferiran un business. En el pitjor, la idea és fer una cosa directament il·legal: enganyar algun pobre infeliç. Treure negocis -per dir-ne d’alguna manera- de sota les pedres. Activitats sense valor ni sentit, de vegades fins i tot en contra de la llei, que de totes maneres han tingut com a base una gran creativitat. Gent que es busca la vida. En definitiva, com nosaltres. Com tothom.