‘PORCA MISERIA’

Nadal: tots enyorem alguna cosa

La paraula que més identifico amb Nadal és nostàlgia. Aquests dies tenen alguna cosa que ens fa enyorar temps antics o que mai hem viscut. Les espelmes, els regals, les olors, els colors, el fred, la gent... Tot ens transporta a un univers de, ho torno a dir, nostàlgia. I crec que aquest potent sentiment és el que caracteritza el món occidental.

Tothom enyora alguna cosa: independentistes i unionistes i votants de Vox (un cavall?), d’Esquerra, de Salvini o de Trump i de Mélenchon o de Bolsonaro o de Podem o de la CUP.

La nostàlgia d’alguna cosa indefinida s’ha instal·lat en la nostra manera de pensar i ha arribat per quedar-se. Ho podem veure també en la moda, la música, la decoració o fins i tots en la cuina, amb la revenja dels canelons vs. l’esferificació. En fi, crec que contemplar la llacuna de Venècia enmig de la boira, bevent spritz i escoltant un gondoliere que canta cançons tristes en companyia d’un colom malaltó m’està afectant una mica.

Bon Nadal a tothom!