‘PORCA MISERIA’

Mascotes? Un ‘business’ sense fi

Darreres despeses: 150 euros per una anàlisi de sang (vomitava). 20 euros més per un “control d’estrès”, és a dir, un difusor de feromones que el deixen més tranquil. I flors de Bach, evidentment, sense alcohol (una pena). Menjar, sorra per al pipí, uns fàrmacs antiparasitaris... I encara podríem seguir.

Els animals de companyia són un mercat enorme lluny del seu potencial, i nosaltres, que els allotgem a casa, estem molt més disposats a gastar en ells que en nosaltres mateixos. Sí, perquè en èpoques de pocs fills els hem reemplaçat amb els nostres amics peluts.

És un mercat que segueix en mans dels minoristes de barri i que, tard o d’hora, haurà de fer el salt a una distribució més definida. Pensem que a Barcelona hi ha més animals domèstics que nens!

Així doncs, m’imagino un Zara per a animals, per exemple, o un H&M, o un Uniqlo amb una botigota ben situada. El nom? Inspirant-me en Inditex, podria ser Indipet...

D’acord, me’n vaig. A passejar el gos.