Aquesta setmana he rebut un e-mail de l’Ajuntament de Barcelona sobre una cosa anomenada Pacte del Temps. Diversos càrrecs del consistori i les empreses organitzadores d’aquest pacte van anunciar dijous noves mesures que tenen com a objectiu “establir uns usos més eficients del temps de la vida quotidiana”.

Abans de criticar per criticar (molt típic en mi, ho sé) he volgut fer els deures: he entrat a la web del Pacte del Temps i he descarregat i llegit el decàleg d’aquest acord. Té objectius com “promoure bones pràctiques i donar suport a les empreses compromeses amb l’objectiu de facilitar una millor gestió del temps i la conciliació de la vida laboral, familiar i personal, afavorint la productivitat i un clima de confiança que beneficiï tant l’empresa com les persones que hi treballen, i contribuint a la millora de la qualitat de vida de les persones”.

Com a empresària sé que tinc una alta responsabilitat en la conciliació i m’agradaria que a la meva empresa es treballés la meitat i s’ingressés el doble. Seríem una empresa d’aquestes compromeses, suposo, i a més no em costaria tant cobrir les vacants que tinc a l’equip comercial. Bé, i jo treballaria la meitat (que això que faig m’agrada però tampoc soc masoquista) i guanyaria el doble, que tampoc estaria malament.

Però tornant al món real i al terreny de les coses possibles (o potser no), un petit missatge a l’Ada Colau i els seus progressistes regidors i assessors (sense acritud, que jo també soc progressista): no sabeu quant de temps hem perdut a la meva empresa fent coses inútils per respondre a lleis i normes absurdes, fetes des del dogmatisme idiota, la irresponsabilitat indolent o la incompetència manifesta de les administracions.

Jo soc la dolenta que no us deixa viure (sé que ho penseu) i em comprometo a fer-ho millor. Però polítics, siusplau, poseu de la vostra part. Jo pago (poc i malament) pel temps que em donen; vosaltres sovint el robeu sense més.