La llarga cimera d’aquesta setmana entre els màxims mandataris de les dues Corees s’ha tancat amb una declaració conjunta d’intencions per desnuclearitzar la península asiàtica. Per molt que es parli de buscar la pau, aquest és el preu que Kim Jong-un ha hagut de pagar per poder reclamar que Occident afluixi l’estricte embargament comercial que manté amb Corea del Nord, sense accés a primeres matèries, productes acabats i capital procedents de l’exterior, i sense possibilitat d’exportar qualsevol cosa que aconsegueixi produir.
Tot i això, l’estat nord-coreà s’ha anat buscant la vida per saltar-se l’embargament, i una de les vies que ha trobat és el teletreball encobert d’alguns dels seus ciutadans mitjançant plataformes digitals. El Wall Street Journal explica com un empresari australià va contractar un programador suposadament japonès per redissenyar la seva web, però després va descobrir que la feina l’havien fet programadors nord-coreans des de la població xinesa de Shenyang.
Abans de l’estiu el govern dels EUA ja havia detectat que informàtics de Corea del Nord oferien els seus serveis professionals en webs nord-americanes de subcontractació de feines, amagats darrere perfils falsos a les xarxes socials. El diari calcula que només mitjançant la web Freelancer.com aquests nord-coreans ja han aconseguit facturar desenes de milers de dòlars. Aquesta quantitat potser no sembla gaire per als nostres estàndards locals, però per a un país sotmès a l’aïllament, qualsevol aportació de divises sempre és benvinguda.
El més sorprenent -o potser no tant-és que aquesta organització d’informàtics nord-coreans també ha après les pitjors pràctiques del capitalisme més salvatge. Un cop aconseguits els encàrrecs per a les plataformes de treball digital, en subcontractava l’execució a programadors d’altres llocs del món; i quan havia acabat el projecte, desapareixien del mapa i els deixaven sense cobrar la feina feta.
