Al Mobile World Congress del 2012, directius de Mozilla i Telefónica ens ensenyaven discretament el prototip d’uns smartphones molt barats que havien de portar la internet mòbil als països menys desenvolupats. El component clau d’aquells aparells era Firefox OS, un sistema operatiu obert que aspirava a fugir del model d’aplicacions tancat d’Android i iOS substituint-lo per aplicacions web, i funcionava molt bé en aparells poc potents i, per tant, barats. Al MWC del 2013 ja es van anunciar telèfons comercials i el suport de diverses operadores, però el mercat no va respondre bé -no hi havia aplicació de WhatsApp!- i el declivi dels preus dels smartphones amb Android hi va fer la resta: Mozilla va anunciar el 2017 que abandonava la plataforma. Mitchell Baker, la presidenta de Mozilla, em deia resignada al Sónar+D: “Són coses que passen”.
Firefox OS continua viu sota un altre nom: KaiOS. Aquesta variant evolucionada del sistema operatiu ha incorporat la compatibilitat amb xarxes 4G, wifi i GPS i, mantenint el model de les aplicacions web, impulsa un telèfon tan emblemàtic com el Nokia 8110 4G, el mòbil de Matrix que Nokia va presentar, renovat, al MWC d’aquest any, i alguns models de Doro per a persones grans. Segons el seu responsable, Sebastien Codeville -quin cognom tan adient per a algú dedicat al software!- ja s’han venut 40 milions de mòbils amb KaiOS. La plataforma és important perquè està pensada per als aparells de la categoria feature phone, que serveixen per fer més coses que trucar però que són menys versàtils que els smartphones. L’any passat es van vendre al món 450 milions d’aquests aparells, davant de 1.550 milions de smartphones. La clau és que mentre les vendes de smartphones van caure un 2%, les de feature phones van créixer un 5%. Si Google ha invertit 20 milions a KaiOS és per assegurar que els internautes més pobres es connectin als seus serveis i no als d’algun competidor.
