El líder actual del món lliure s’ha convertit en una peça clau per desempatar la batalla de dues empreses dels EUA pel lideratge mundial dels xips per a dispositius connectats. En un racó del quadrilàter hi ha Qualcomm, que subministra els processadors i els mòdems per a molts smartphones de gamma alta, explota un lucratiu negoci de patents tecnològiques i porta mesos resistint-se a ser comprada per Broadcom, un altre fabricant especialitzat en xips de xarxa. Els accionistes diuen que les successives ofertes hostils rebudes són massa baixes.

A l’altre extrem hi ha Intel, el proveïdor dominant de xips per a ordinadors personals i servidors, que té clavada l’espina de no dominar també els telèfons mòbils des que va rebutjar l’oferta de Steve Jobs per fabricar el processador del primer iPhone. Resulta que Intel havia trobat una escletxa per corregir aquell descomunal error de càlcul: els litigis sobre patents que Qualcomm manté amb Apple han portat la segona a buscar proveïdors alternatius, i algunes partides dels models actuals d’iPhone ja porten mòdems d’Intel. Però si Broadcom compra Qualcomm, les relacions amb Apple es restabliran. Això no li convindria gens a Intel, fins al punt que, segons el Wall Street Journal, l’empresa es planteja... comprar Broadcom!

La dansa de pretendents encara es complica més si s’hi inclou l’oferta en curs, també hostil, que Qualcomm ha presentat per comprar una altra empresa de xips per a mòbils, l’holandesa NXP. Però aquesta setmana Donald Trump ha fet que la música s’aturi. El president dels EUA ha vetat la compra de Qualcomm per Broadcom perquè, diu, posaria en perill la seguretat nacional: Broadcom és d’origen nord-americà però té la seu a Singapur. No ha servit de res que l’empresa hagi proposat traslladar-se als EUA. No queda clar si la mesura perjudica més Intel o Qualcomm, dues joies de la corona industrial de Trump. Però el serial continua: Paul Jacobs, antic president de Qualcomm i fill del fundador, busca inversors que l’ajudin a comprar l’empresa.