Afinals de l’any passat, en el catàleg de la botiga d’aplicacions App Store per als dispositius mòbils d’Apple hi havia 2,1 milions de títols. En el cas de la Play Store de Google per a terminals Android la xifra era encara més alta: superava els 3,6 milions d’aplicacions. Ara bé, mentre la quantitat de títols Android representa un increment del 30% respecte a la de l’any anterior, la varietat d’aplicacions per a iOS -el sistema operatiu dels iPhones i els iPads- ha caigut un 5% respecte als 2,2 milions que hi havia al final del 2016.

És la primera vegada en la història de l’ecosistema mòbil que això passa. El descens es deu en part al fet que Apple ha començat a aplicar unes normes de qualitat més estrictes a les aplicacions que els desenvolupadors proposen, a diferència de la màniga ampla que practica Google. També hi ha un motiu tècnic: l’AppStore ja no admet cap títol que no sigui compatible amb els processadors de 64 bits dels models de dispositius més recents. Però també hi ha un factor de productivitat dels creadors. Segons l’empresa d’anàlisi AppFigures, l’any passat es van incorporar a la Play Store més d’un milió i mig de títols nous; en canvi, l’App Store en va guanyar només 755.000, un 29% menys que el 2016. També és la primera disminució des que Apple va obrir el catàleg l’any 2008.

Cal tenir present que no tots els desenvolupadors tenen capacitat per atendre les dues plataformes. De fet, només uns 450.000 títols estan disponibles per a Android i per a iOS, menys del 10% del total.

L’estudi també recull un aspecte significatiu: el país d’origen de les aplicacions. Només hi ha dos països que aportin un percentatge de dues xifres sobre el total de títols: els Estats Units (33,5%) i la Xina (15,9%). Molt per sota, l’Índia, el Regne Unit i el Brasil. Aquest grau de colonització cultural mitjançant els mòbils ens hauria de fer pensar. Malauradament, el que no diuen les dades és quants d’aquests milions d’aplicacions són repetits, de pèssima qualitat o directament inútils.