Escric aquesta columna des d’un Boing 767-400 operat per Delta Air Lines. Ara mateix soc a 1.537 quilòmetres de Nova York, la meva destinació, i a 10.335 metres d’altitud. O, el que és el mateix, enmig de l’oceà Atlàntic. Realment volia començar a escriure la columna abans: set hores sense contacte exterior podien ser molt útils per a aquesta mena de coses. Però resulta que sí que hi ha internet. ¿Us podeu creure que en aquest indret del planeta Terra puc enviar un WhatsApp al meu equip i supervisar la feina? Això és com futurista.

Ara, com diu la meva companya de viatge, el que és flipant és que a l’AVE no hi hagi wifi. Què collons els donen per ser així? Deia la cançó de Lax’n’Busto, tot un clàssic.

Per què ens castigues, Déu Nostre Senyor, a viure en un país que fa el tren sense ample europeu i cent anys després un AVE caríssim i que ja està vell abans d’estrenar-se? Per què ens hem de veure perjudicats per la incompetència dels nostres polítics?

Rodrigo Rato, un dels meus preferits, se’n va al Congrés i planta a tota la comissió d’inútils un titular de complot. Olé, nois. Als Estats Units hi ha molts problemes i moltes deficiències, segur, però les comissions d’investigació que munten fan tremolar els més poderosos.

Nosaltres, en canvi, no fem ni avergonyir els que tenen els seus extresorers a la presó. M. Rajoy parla amb tota la barra “d’un senyor que ha fet molt mal al PP”, i A.Mas defensa el dia abans de la sentència del cas Palau la impecable feina del tresorer de CiU. “Jo el conec i els que el jutjaran no el coneixen”, va dir. Com si hagués dit: “És col·lega”.

I, alhora, a la vida real, nosaltres sense wifi ni al tren que ens ha costat una milionada.

Pensant en tot això, i amb el que veuré a Nova York, segur que tindré poques ganes de tornar al país dels tresorers.

Si em voleu animar em podeu escriure: “Executiva, sigues forta”.