Dijous vam tenir un d’aquells moments alegres a l’oficina. Un nou comercial, que es va incorporar a l’equip tot just abans que comencés l’estiu, va tancar la seva primera venda. De manera espontània, tots els que érem al seu voltant ens vam alegrar d’aquest primer èxit i el vam felicitar. “El primer de molts”, “Genial” o “ ¡Toma! ” són algunes de les coses que es van sentir per tota l’oficina aquella tarda.

I l’alegria, a ulls d’una servidora, era sincera. En Samuel porta poc temps a l’equip, però ha resultat ser d’aquelles persones que, sense grans artificis, aconsegueix caure bé. En la meva humil opinió com a observadora dels comportaments humans, crec que la clau és que el nostre nou comercial s’esforça sincerament en el que fa, pregunta allò que ignora i, de moment, ningú se sent amenaçat per ell.

Però el més important és que la venda d’un comercial és la materialització de l’èxit d’un equip. Un client ha dit que compra el que tots nosaltres venem, és a dir, ens donarà una mica dels seus diners perquè creu que el que li oferim a canvi té valor. I per això, quan un nou comercial aconsegueix vendre-li la nostra moto a un nou client, podem celebrar tots un èxit compartit. I d’això tractava aquell dia.

Aconseguir que en una empresa es generi un sentiment d’equip és difícil i no puc dir que sigui la millor aconseguint-ho. Si pregunteu, segur que us poden fer una llarga llista d’errors de la meva empresa. La majoria, esclar, de mi mateixa. Però molts també reconeixeran que ens hi esforcem.

De fet, rumiant-hi, la majoria dels pocs acomiadaments que hem hagut de fer han tingut com a objectiu principal millorar la dinàmica de l’equip. Però també altres coses que ens porten molt de temps i esforç i busquen aconseguir un petit sentiment de pertinença a un col·lectiu lluitador, treballador i, de tant en tant, guanyador.

Ja veieu que arribo amb motius per tenir les piles emocionals carregades, sobretot després d’haver presenciat un d’aquests moments màgics que es donen de tant en tant. Bon curs a tothom!