Et pago el cotxe amb les meves dades

Tot i que l’aturada de país del dimarts 3 els va esguerrar en la jornada inicial, els organitzadors de l’Internet of Things Solutions World Congress (IoTSWC), celebrat la setmana passada a la Fira de Barcelona, presumien d’haver quadruplicat la quantitat de ponents malgrat el requisit de pujar a l’escenari acompanyats per algun client que expliqués un cas real d’aplicació de la tecnologia d’objectes connectats. Richard Soley, el president del Consorci de l’Internet Industrial, que promou l’IoTSWC, destacava especialment de l’àrea d’exposició la demostració de compatibilitat entre sistemes de 19 proveïdors rivals en situacions en què l’agilitat de resposta és crucial, com quan s’ha d’aconseguir que un cotxe es comuniqui amb altres quan ha d’esquivar-los en una cruïlla.

De les ponències em va interessar la d’operadores de telecomunicacions, que s’han d’adaptar a un model de negoci en què, com reconeixia Phil Skipper, de Vodafone, assumeixen una responsabilitat a 5, 10 o 15 anys vista amb cada dispositiu que connecten, sigui una maleta, una bicicleta o un palet. De maletes també en va parlar el representant de IATA. L’aliança de 175 companyies aèries transporta 4.000 milions d’equipatges a l’any i només en perd 44 milions, de manera que el 99,4% arriben al seu destí. Però aspiren a millorar aquest percentatge amb nous sistemes de rastreig.

La sessió més intrigant la va protagonitzar el consultor John Ellis. Segons Ellis, els més de 100 sensors que conté un cotxe actual proporcionen tantes dades que el fabricant del vehicle ens podria regalar els paquets d’opcions avançades a canvi de disposar de la informació que generen: el GPS sap el nostre trajecte, el micròfon sap quants passatgers hi ha a bord i quin idioma parlen, i el sensor de pluja és una estació meteorològica sobre rodes. Una mina per al màrqueting i per a l’administració pública. Ellis sosté que així tots podríem tenir la versió full equip del nostre cotxe pel preu de la bàsica.