L’EXECUTIVA AGRESSIVA

Èpica i negocis

Escric aquesta columna després de la desfeta del Barça a Roma i mentre a la ràdio diuen que el Madrid perd 0-3 contra uns altres italians, el Juventus, que havien perdut 3-0 a l’anada. Si es confirma la remuntada, em puc imaginar els titulars de demà a La Gazzetta dello Sport. Pizza 2-Paella 0.

¿Com es poden remuntar uns partits d’anada tan devastadors (el Roma havia perdut 4-1 al Camp Nou), i amb equips clarament més fluixos que els dos espanyols? Amb tàctica? Amb estratègia? Amb sort? Segur que sí, però sobretot amb altres coses. Fe, il·lusió, esperança, passió, ambició i un puntet d’èpica. I com es fa això de l’èpica? Per començar, cal una mica de dolor.

Aquest primer trimestre no ha sigut bo per a la meva empresa. Les vendes han sigut fluixes, hem perdut algun client i hem comès errades molt eloqüents de falta d’enfocament, concentració i control. Tot i això, sabent que cal canviar clarament algunes peces de la maquinària, la situació no és dramàtica: hi ha prou motivació i el funcionament general és bo.

Què hem de fer? A la reunió trimestral hi havia dues paraules clau: intensitat i moviment. Intensitat en la lluita comercial i moviment en la tàctica i l’estratègia. Som vikings i hem de remar amb més força, som soldats immunes a la por que hem de guanyar més batalles, som exploradors que encara hem de buscar noves coordenades al mapa.

L’endemà, sota la pluja de Madrid, buscant taxi sense èxit ni paraigües, bromejava (o no) amb una de les comercials acabades d’incorporar. “És la dura lluita del venedor”. I ho és i, segurament de tant en tant (no gaire sovint, sisplau), va bé tenir un moment per serrar les dents i posar-se al davant, cara a cara, dels perills i els riscos d’aquesta vida selvàtica per recordar que, o som ràpids marcant gols o se’ns mengen les feres. Si ens creuen paralitzats i porucs, no saben què tenen al davant. Comença la remuntada.

P.D.: Gol de penal al minut 93: Així guanya el Madrid!

Més continguts de l'emprenem