“Heu sentit a parlar de l’entorn VUCA?” Aquesta pregunta la van llançar l’altre dia en una xerrada. Només alguns n’havien sentit a parlar i jo n’era una. Si no sabeu què és, us ho miro d’explicar.

VUCA respon a les sigles en anglès de volatilitat (volatility ), incertesa ( uncertainty ), complexitat ( complexity ) i ambigüitat (ambiguity ). Va aparèixer a finals de la Guerra Freda i era utilitzat per l’exèrcit dels Estats Units com un terme estratègic per adaptar-se a qualsevol situació en territori bèl·lic. No m’imagino una fórmula més clara (i crua) per definir la situació en què es troba dia a dia una pime com la que dirigeixo.

Per fer front a aquesta situació tan angoixant, els estudiosos han creat fórmules molt genèriques, però interessants, sobre com ha de ser una organització. Visió de futur per plantar cara a la volatilitat; coneixement, formació i actualització per entendre la situació d’incertesa; claredat, simplicitat i senzillesa davant la complexitat, i agilitat i rapidesa contra l’ambigüitat.

La teoria diu el que sabem, una realitat duríssima i que cansa només de pensar-hi: no hi ha descans, no s’hi val a badar, dubtar o complicar-se la vida. El nostre entorn econòmic i empresarial és com un camp de batalla on l’única cosa segura és que no es pot donar res per segur. ¿No és normal que, sent així, molts vulguin fer-se funcionaris o buscar un lloc en una multinacional de les de tota la vida?

Entre amics sempre dic que a la meva generació (els nascuts a principis dels 80) no ens ha tocat cap revolució ni cap canvi polític interessant, i no hem trobat cap ideologia de les que enamoren. Els nostres pares van fer el gran canvi polític i nosaltres hem disfrutat del resultat. Però podem fer una cosa: viure amb passió una vida professional plena. Inventar el futur creant empreses que trenquin amb les coses establertes. Aquesta és, si més no, la meva moguda en aquest entorn VUCA.