Amb tot el que s’ha parlat del problema de l’aversió al risc, de la necessitat que hi hagi noves empreses impulsant l’economia i de com són de llestos i fantàstics els emprenedors, una s’espera una resposta diferent quan va a un banc a perdre diners. “És que esteu en pèrdues” és una frase demolidora per a algú que està aixecant un projecte amb il·lusió, ambició i molt de treball i que necessita una mica de suport de les institucions financeres. Sembla mentida, però és el que en els últims mesos m’han dit tant entitats públiques com privades quan he anat a demanar diners.

Aquesta és la situació: l’any està sent molt dur, sí, però el projecte avança prou bé. Fa dos anys, el 2017, ens vam començar a reinventar, llançant tres noves línies de negoci. Resultat: el 2018 vam palmar força diners i en el primer semestre del 2019, també, però la cosa comença a tenir un altre color.

Tot i que les vendes del nostre negoci tradicional han anat fluixes fins ara (situació de mercat, mals comercials, etcètera), tancarem l’any amb un rècord de facturació i benefici gràcies sobretot a l’impuls dels últims mesos. Dels altres tres projectes, un entra ja en break even (hi estem a tocar) i els altres dos ja han facturat el doble que l’any passat. Ara bé, com que no hem deixat d’invertir i necessitem gastar per arribar a objectius, les pèrdues són fins i tot més grans que l’any passat a aquestes altures.

De manera consolidada perdem diners, sens dubte, però res que no estigués previst en el nostre business plan. El negoci va bé, creixem i creem valor de manera molt substancial escalant el nostre model, però resulta que quan ets més gran també necessites més finançament per aguantar. Si el banc no ens dona més pulmó haurem de fer una ampliació de capital i els fundadors ens diluirem, i, a més, haurem de frenar el creixement perquè financerament no podrem aguantar si no acumulem caixa (gasolina) per al futur.

Igual que a Silicon Valley, oi?