Bé, jo no em dic Carlota, a mi em podeu dir Executiva Agressiva. Només soc una incansable lluitadora anònima que fa peripècies cada setmana per complir el dead line i enviar aquesta columna als amics de l’ARA, i també una mica per donar pistes als lectors, explicant una part de la meva vida, sobre per què no s’han de fer emprenedors.

“Em dic Carlota” és el que em va dir una botiguera que em va atendre de manera brillant l’altre dia i que, a mesura que parlava, m’anava convencent i em deia a mi mateixa: “Això és teca per a la columna”.

La Carlota (el nom també és fake ) em va interceptar quan, amb el meu marit, consultàvem el preu d’un producte en una botiga especialitzada del centre de Barcelona. En comptes d’un protocol·lari “Us puc ajudar en alguna cosa?”, la dona va mostrar un interès sincer, començant per esbrinar què hi buscàvem.

La varietat de productes de la botiga era força desafiant per a algú que, com nosaltres, era profà en aquesta mena d’articles: la desorientació era màxima. Així que l’ aka Carlota ens va orientar amb quatre preguntes sobre què necessitàvem.

Fetes les presentacions, i ja una mica més orientats, va venir el moment estel·lar: el showroom. “Ara us ensenyo a baix un altre model d’això i d’allò”, ens va dir. Jo, a la botiga (totalment plena un dissabte a la tarda), no hi havia vist unes escales, lògicament perquè eren al darrere d’una porta sense cap indicació.

Passada la porta vam arribar a una altra dimensió, on l’atenció exquisida de la Carlota es va barrejar amb un ambient d’intimitat, elegància i practicitat en què era impossible no comprar tot el que ens recomanessin. Així que després d’una mitja hora vam sortir de la botiga amb un pressupost de cotxet, adaptador per al cotxe, bressol modulable, canviador, banyera per a bebès, cabasset plegable i no sé quantes coses més. I, abans de marxar, el toc personal: “Per cert, em dic Carlota”.

Ah! ¿Que no us havia dit que estic embarassada? Sí! L’aventura continua...