L’EXECUTIVA AGRESSIVA

Digueu amb mi: “Va-can-ces”

Passejant el gos l’altre dia em vaig trobar un veí que em va fer la preceptiva pregunta d’aquestes dates. “Què, quan toca vacances?” No sap, primer de tot, que l’1 d’agost m’espera un trasllat, que és el que menys s’assembla a unes vacances, ni es pot imaginar la intensitat del moment que estem passant a la meva empresa. “Sí, estic organitzant-me per poder-ne fer, si més no alguns dies”, li vaig dir. “Sí, s’han de fer bé: jo cada any quan surto desvio les trucades i ni engego el mòbil, és la manera de desconnectar”, em contesta ell.

Esclar que la idea de poder oblidar-me de tot durant uns dies és molt llaminera, però desconnectar de tot i quedar-me fora de cobertura, amb tot el que pot passar, m’angoixaria més que no una altra cosa. Quan s’és responsable d’alguna cosa, dic jo, no es pot desconnectar del tot, ¿no creieu?

Em costa explicar-ho: d’una banda, no vull que em truquin de la feina mentre faig la migdiada, visito la família -hi vaig ben poc durant el curs- o sóc amb les amigues, o prenent un vi en un xiringuito amb el meu marit o fent qualsevol altra cosa que em vingui de gust. Però també vull que em truquin si passa alguna cosa important.

Quan me’n vagi tres setmanes per desconnectar diré alguna cosa com: “Truqueu-me si és important, que jo també tinc dret a fer vacances”. I, lamentablement, ni la mesura de la importància, ni la urgència ni la pietat amb el cap no faran acte de presència.

L’amic d’un amic -o, com dirien els periodistes, fonts no contrastades- em va dir un dia una frase de Jeff Bezos, fundador d’Amazon: “Com a responsable de la companyia prenc decisions que afecten a tothom que hi treballa, per això tinc responsabilitat de prendre bones decisions. Si no dormo bé, no estic en condicions de prendre bones decisions, i per això tinc la responsabilitat de dormir bé”.

Així que faré vacances i em faré respectar mentre en faig. Sí, sí, repetiu amb mi: “Va-can-ces”.

Descanseu!