L’EXECUTIVA AGRESSIVA

Deu anys a la piscina

Deu anys a la piscina Zoom

Hi ha una cançó del Serrat que diu “Ara fa vint anys que tinc vint anys”. La insolent de la meva neboda, de 14 anys, diria segurament que és una llauna de cançó. A mi sempre m’ha agradat la frase, una manera diferent de dir que ets un pureta. Com a empresària, jo ja tinc una certa experiència: aquest any fem deu anys. Fa deu anys que em vaig tirar a la piscina, que es diu aviat.

Aquests aniversaris et fan pensar. I l’altre dia el que em va venir al cap és una espècie d’ucronia: què hauria passat si no hagués decidit muntar una empresa. Què estaria fent ara? Potser hauria canviat de feina o ascendit... o qui sap.

Una manera fàcil d’imaginar-ho és veient alguns del meus antics companys, que continuen fent, deu anys després, el mateix que feien quan vaig marxar.

Jo, en part, continuo fent les mateixes coses (el meu ofici no ha canviat), però ara faig vint o trenta coses més. Una vida estressant com poques, amb tensions, problemes, decepcions... Però també una vida d’il·lusió i aprenentatge constant.

Si no hagués muntat la meva empresa potser ara seria més feliç, o no. Si hagués sigut el meu objectiu, segurament guanyaria més diners que ara, això sí. I si hagués volgut, hauria pogut caviar d’empresa o fins i tot de sector dos o tres cops.

Si us esteu plantejant deixar una feina segura en la qual esteu a gust per fer-vos emprenedors, només us puc dir que segurament entreu en un terreny desconegut i hostil, un món esclau i sempre desafiant. Com diu una altra cançó, aquesta del Sabina, si voleu viure cent anys no ho feu com visc jo.

Ara bé, si de veritat us ho esteu pensant, si professionalment voleu superar-vos cada any una mica més, si voleu estar sempre aprenent coses noves, conèixer de veritat com funcionen les coses de l’economia (i les persones, sempre sorprenents), no us ho penseu més. Us espero a la piscina.