Hi ha vegades que m’agrada posar-me transcendental, i fent les columnes de l’ARA em passa sovint. Com podria escriure una columna setmanal (!) si no em fes preguntes de les de pensar molt fort?
Doncs pensant una mica en tot plegat arribo a la idea de com és d’important identificar què és despesa i què inversió. I ho dic perquè últimament em resulta difícil mantenir la perspectiva.
L’agitació del dia a dia em fa difícil analitzar les coses i el gran ego que s’apodera de mi m’encega també de tant en tant i m’impedeix veure quan una inversió ha passat a ser una despesa, de vegades fins i tot una despesa no rendible. Sobretot perquè tinc deu projectes de creixement en marxa, alguns de resultat incert i ni de bon tros immediat.
Quan ha passat un temps prudencial, s’ha d’avaluar si la nova línia de negoci funciona, si cal fer canvis, si s’ha de potenciar o si s’ha de cancel·lar. També s’ha de veure quan una despesa et generarà creixement futur o només et permetrà mantenir el negoci que ha generat.
Idealment, les despeses haurien de, fins i tot, avaluar-se de forma individual: quant de negoci generen?, quina rendibilitat tenen?, en tenen alguna?
Ara que la meva empresa ja ha complert deu anys i que no m’ha vingut a comprar Facebook, crec que he perdut aquella categoria de start-up i potser jo també he perdut la d’emprenedora. A més, alguna cosa ha canviat. No creixerem més a ritmes del 30% anuals i algun dia haurem de tancar alguna línia de negoci. Avaluar, mesurar i fins i tot cancel·lar serà cada cop més la nostra normalitat. No perdrem el dinamisme i l’ambició, però cada cop més som una empresa que toca de peus a terra.
És igual d’emocionant? Segurament no tant: igual que ser un adult és sempre pitjor que ser un nen. Però no es pot ser Peter Pan tota la vida, oi?
