L’EXECUTIVA AGRESSIVA

Delegar és ‘bullshit’

Quan una ha de prendre decisions contínuament, el més complicat sovint no és la incertesa. El vertigen que fa venir la possibilitat de cometre un error, el dolor de veure’s jutjada si fas blanc o si fas negre, la pressió d’haver de fer sempre els passos més difícils... Res de tot això és el pitjor de dirigir una empresa.

El pitjor de tot és haver d’escoltar els consells d’un munt de persones que pensen que hi ha manuals d’instruccions que fan fàcil el que és difícil, senzilles les coses complicades i endreçat el que és caòtic. I l’estrella del rock’n’roll de tots els consells és la magnífica frase: “Has d’aprendre a delegar”.

Aprendre a delegar vol dir confiar coses importants a altres persones, fer que la decisió sigui que algú altre prengui les decisions que fins ara prenies tu mateixa i, sobretot, “deixar que els altres en qui has delegat s’equivoquin” (sic).

Ara bé, poques vegades el consell acostuma a venir amb la seva advertència annexa: no delegar bé frena el teu creixement, però delegar malament et pot matar. Perquè els errors, propis o dels altres, tenen conseqüències, i delegar en la persona equivocada et pot portar al cementiri. A més, molts no volen responsabilitats i, si veuen que dubtes amb això de delegar, mai assumiran cap responsabilitat real.

És com estar entre l’espasa i la paret: el cos et demana no prendre aquests riscos i no delegar ni la neteja de l’oficina, però alhora saps que si no delegues no pots avançar. Quan no sumes més de deu treballadors pots controlar-ho absolutament tot, però quan en tens més de trenta has de perdre de vista moltes coses.

¿El remei de l’Executiva Agressiva Hard-Rock Management Book? Els d’Iese i Esade diran que s’ha de delegar, però jo dic que, si ho fas, tinguis un paracaigudes, o més aviat un Prosegur, al darrere. És a dir, que aquell en qui delegues tingui la sensació que ho estàs fent però amb tu vigilant en tot moment. Conclusió: d’aquesta feina tampoc te’n pots oblidar.