Coses bones de la pandèmia

En dies com avui, esgotadors i amb alguna mala notícia a la motxilla, no em ve gaire de gust queixar-me ni parlar de problemes. Mentre escric això és dimarts, festiu a tot Espanya, i porto quatre dies de pont prenadalenc treballant sense parar. Així que crec que és el dia perfecte per parlar de coses positives i de donar sortida a un tema en què fa dies que rumio: les coses bones que la pandèmia ha dut a la meva empresa.

Com sabreu els lectors habituals d’aquesta columna, en aquesta crisi gairebé perdo l’empresa. He hagut d’acomiadar un munt de gent i he canviat d’oficina per fer-nos més petits. He estat traïda i he perdut socis i proveïdors. He hagut de lluitar con una lleona perquè la meva companyia pugui seguir dempeus.

Però, ves per on, he fet un canvi que la meva empresa necessitava: he aturat projectes que no aconseguia fer rendibles, m’he desfet de coses que no em servien i he arreglat un problema tan greu com la manca de finançament (gràcies, ICO i ICF!) I, a sobre, he fet un canvi de xip important amb una idea clara: vull créixer menys i fer una empresa més petita i més sòlida. I tot això, en temps rècord.

El més important és el que em queda de tot això: una empresa més petita que l’any que ve aconseguiré que guanyi diners com em dic Executiva Agressiva, un equip compromès que m’ha vist aixecar-me del fang i que s’ha aixecat amb mi, i una formació que ni a l’Iese. Surto d’aquest any fatídic feta pols, però ara puc dir que soc una empresària o, com a mínim, que estic a punt de demostrar-ho de veritat.

I, last but not least, la crisi m’ha obligat a deixar de viatjar dues vegades a la setmana a Madrid i altres ciutats. Dormir a casa cada dia, no haver-me d’aixecar a les cinc del matí cada dos per tres i estar més temps que mai a l’oficina treballant amb l’equip és, sense dubte, una cosa guanyada.

Ja ho veieu: qui no es conforma és perquè no vol.