‘Corralito’ mòbil

El calendari polític ha fet coincidir aquesta setmana l’inici de l’activitat d’Orange Bank, el banc per a mòbils amb què la teleco francesa vol captar entre els seus abonats espanyols un milió de clients abans de deu anys, i la convalidació al Congrés del decret llei amb què el PSOE atorga al govern de torn la capacitat per intervenir “qualsevol infraestructura, recurs associat o element o nivell de la xarxa o del servei que calgui per preservar o restablir l’ordre públic”.

En el nostre món digital, les telecomunicacions són la columna vertebral de la societat. Les fem servir per informar-nos, consumir, relacionar-nos, fer negocis o gestionar la nostra economia personal. En aquest sentit, el decret digital fa patir molt. Imaginem que un dia el govern consideri que ha d’obligar les operadores a tallar l’accés a internet de tots els telèfons mòbils que hi ha en un barri on té lloc una manifestació. Què passaria aleshores amb els residents de la zona? Sense connexió, els consumidors i els comerços no podrien operar amb els seus comptes bancaris per fer pagaments o cobraments mentre durés el tall. Tècnicament, aquest podria ser selectiu i afectar només determinats serveis -posem per cas, una determinada plataforma de xat-, però aquest Estat ja ens ha demostrat repetidament com de destraler és quan se sent amenaçat i, per tant, no confio gens en la seva delicadesa.

Portant l’exemple a l’extrem: ¿la citada Orange acceptaria una intervenció de la seva xarxa, per motius d’ordre públic, que deixi sense el nou servei bancari als seus clients? ¿O aquests tindrien el privilegi de quedar fora del tall de connexió i podrien seguir operant, a diferència dels clients d’altres entitats bancàries? Els opositors del decret llei s’estan centrant molt en el seu caràcter d’atac a la llibertat d’expressió, que ho és. Però no oblidem que també obre la porta a abusos que poden afectar la resta del funcionament de la societat.