Aquesta setmana a l’empresa hem posat en marxa una nova iniciativa de recursos humans. Al comitè de direcció ja fa temps que parlem de les coses que es poden fer i les que no, de conductes que no ens agraden i de missatges que hauríem de comunicar als treballadors. Al final, reunió rere reunió, hem acabat elaborant una petita llista a partir justament d’aquests comentaris. Molts cops han sortit també de consultes, mentre que altres comentaris o suggeriments han sorgit d’alguns treballadors.
Vestir adequadament quan hi ha una reunió amb un client, respectar els llocs comuns de l’empresa, ser curós amb alguns temes de confidencialitat i prendre consciència que l’activitat en xarxes socials personals sobre determinats temes pot afectar la imatge de l’empresa. Aquests són alguns dels punts de sentit comú que inclou la llista, que hem convertit en un codi de comportament, recollint-hi fonamentalment recomanacions, no mandats categòrics.
A banda, hi ha uns altres comportaments que pensava que eren impossibles. He pogut comprovar amb els meus propis ulls, per exemple, com un comercial oferia un descompte en els nostres serveis a una empresa a canvi d’un regal personal. Fets sens dubte il·legals, denunciables i condemnables, i que afortunadament es donen només en casos molt i molt aïllats. Per cert, en treballadors que ja no són a la nostra empresa.
¿I per què serveix posar aquests comportaments en un codi de conducta? Doncs per reforçar missatges i aclarir a la gent nova que arriba a l’empresa que tenim una manera de ser, de comportar-nos i de formar un equip guanyador, en tots els sentits.
Som competents, som creatius i som eficients, però també som elegants i som ètics. Això també forma part de l’ADN de l’empresa, oi?
