‘PORCA MISERIA’

Centre vs. perifèria: la pugna

Ciutat i camp, grans capitals versus petites urbs de províncies. Dos mons paral·lels, o potser divergents, que corren a velocitats diferents. Agafem com a exemple Milà: atur del 6,5% vs. l’11,2% de tot l’estat. Altres dades: el doble de patents, quasi tres vegades més d’inversions des de l’estranger... Barcelona? La mateixa història. Londres? També. I podríem continuar arreu, fins i tot a la Xina. Resultat? Les perifèries es rebel·len. Mentre a les grans capitals la vida social i la política segueixen un mateix patró amb una preeminència de les esquerres al govern, les perifèries produeixen moviments de protesta. Trump, gilets jaunes, Salvini... Sorgeix, doncs, el dubte: ¿l’esquerra ha perdut aquella aura romàntica pròpia de les poblacions més desafavorides que volen canviar-ho tot? Ara per ara, ¿és una característica d’aquelles classes urbanes hipster-pijo-progres modernetes? Les capitals no han d’oblidar els territoris on se situen. En cas contrari aquestes contradiccions es faran més grans.