Aquesta setmana entre Itàlia i Espanya ha sigut una bogeria. El sud d’Europa. El sol, les platges, l’alegria... i la indisciplina, in particular manera la italiana. Sí, perquè Espanya, de dreta o d’esquerra, seguirà fil per randa les directives des de... Berlín. Ho demostra el fet que la prima de risc, en el cas de la moció de censura, no ha pujat tant com en els dies anteriors a la formació de Governo a Itàlia, on, com sempre, la gent està disposada a votar en forma de protesta i a canviar radicalment d’opinió en qüestió de setmanes. Però som en un moment mundialment estrany: Trump i els seus aranzels, que han entrat en vigor aquests dies, poden desencadenar una guerra econòmica (per sort) i els tipus d’interès estan destinats a pujar ràpidament. I Catalunya? Molta, molta atenció. Europa i els Estats Units hi estan posant els ulls a sobre; ho demostra l’allau d’empreses emblemàtiques que decideixen fer-s’hi lloc últimament. En aquest caos (origen del tot) cal demostrar responsabilitat. A buon intenditor, poche parole.