L’EXECUTIVA AGRESSIVA

Calendari antieconòmic

Molts cops m’he queixat de les estúpides dificultats que genera a una petita empresa que el calendari de festius a Espanya sigui tan complicat. Una altra vegada, aquesta Setmana Santa, ens trobem primer amb un dijous que és laborable a la ciutat de Barcelona i festiu a Madrid. Per a una empresa de Barcelona, però amb molta activitat a Madrid, començant per la comercial, el que en resulta és que moltes trucades pendents s’han de posposar.

Però això no és la pitjor cosa, sinó el que passa el dilluns següent: festiu a Barcelona, laborable a Madrid i en una bona part d’Espanya. Si tens una àrea d’atenció al client i et permets tancar-la perquè és festiu a la teva ciutat o comunitat, no trobaràs precisament la comprensió d’un client que té problemes quan en té.

La solució, si tens prou recursos, és fer equips, posar gent de guàrdia els dies tontos com aquests i au! Si no, la solució és pringar tu, as usual.

Sigui com sigui, és una situació antieconòmica que m’emprenya especialment per dues raons: 1) ningú en parla, i 2) les raons per mantenir aquests calendaris no em semblen substancials. ¿Que la Mercè és la patrona de Barcelona? Bé, es pot fer la festa major, però no cal que el dia sigui festiu. ¿No és Sant Jordi una gran festivitat que cau en dia laborable?

Però ara conec una raó de pes per la qual els polítics no tenen valor per obrir aquest meló. M’ho va explicar un directiu d’un grup hoteler: “Això ens va molt bé perquè és una manera de tenir demanda no massificada entre setmana. Per exemple, l’1 i el 2 de maig és festiu a Madrid i moltes empreses fan pont, i tens per tant una altra petita Setmana Santa amb ocupació”.

El turisme té un gran pes en el producte interior brut (PIB), sí, però això no hauria de significar que un calendari antieconòmic perjudiqui la resta de sectors.

No patiu, que d’això ningú n’ha parlat en campanya electoral.