Pasqua. El dia en què, en teoria, es pot tornar a menjar carn després de la Quaresma, encara que cada cop hi hagi més persones que no vulguin alimentar-se amb xai, animal que no mataria ni un cap de llista de Vox a cavall.

Quan es parla de Pasqua no es pot deixar de parlar de la mona i de les meravelles que es fan a Catalunya, realment úniques al món. A Itàlia estem intentant sortir del clàssic i tradicional ou (se’n venen 15 milions a tot el país), però les figuretes que es fan són poques, i res en comparació amb les catalanes. Els pastissers no hi estan acostumats i no s’atreveixen a canviar la tradició. Proposo, doncs, que les empreses catalanes comencin a vendre mones, començant per les semiindustrials, a les cadenes de supermercats italians. Segur que hi ha potencial.

Ara, parlant de la mona, com cada any us torno a dir: la mona a Venècia és la vulva, on és la paraula més freqüent. Atenció, doncs, amb frases com: regalar la mona, menjar la mona etc., etc. En fi... Buona Pasqua!