Barcelona està realment tan malament?

Llegeixo que Barcelona, entre manters, narcopisos, robatoris i baralles, està feta una merda. Recordo que ho estava també amb Joan Clos (Carlinhos Brown, ¿ho recordeu?), l’Hereu (referèndum Diagonal) i Xavier Trias (lobi turístic). Sembla, doncs, que Barcelona sigui, any rere any, una merda. O pot ser que cada quatre anys hi hagi eleccions i tot valgui per desacreditar l’adversari.

S’han de tenir, de totes maneres, moltes atencions quan s’utilitza la crítica al bé comú (la ciutat, el país, l’estat) amb finalitats polítiques. Sí, perquè la crítica i el descrèdit es queda i arriba a danyar el prestigi internacional de la marca, en aquest cas Barcelona. Va passar a Itàlia en l’època de Berlusconi quan l’oposició es va dedicar a descriure un país impresentable, creient que debilitava només el Cavaliere quan, en realitat, debilitava tot un país.

Atenció, doncs, a com s’utilitza el desprestigi de l’espai comú per desprestigiar l’adversari polític. Els efectes negatius afectaran a tothom, no només el destinatari de les crítiques.