‘PORCA MISERIA’

Autopistes, eina de rebel·lió

Ho recalco, ja ho havia dit fa setmanes: lluny de les autopistes! Sí, perquè, després de dècades als llimbs econòmics, amb increïbles privilegis en comparació amb altres negocis, ara semblen tenir un futur no tan brillant. Si algú de vosaltres ha anat per França, ha pogut veure com els armilles grogues, en la seva acció de protesta (rebel·lió/sedició?), han fet de les autopistes la seva eina fonamental. A Itàlia també són a l’ull de l’huracà, i en la construcció dels països del futur no veig gaire lògic seguir amb el model que fem servir ara, una opinió que s’està fent general. A més, és molt fàcil posar aquest oligopoli potes enlaire: només fan falta grupets de gent amb pebrots disposada a passar hores de fred o calor. Ho deia Salvador Alemany el 2017, parlant d’un allargament de les concessions de l’AP-7: argumentava que “no seria desitjable” l’efecte social que comportaria, “que cap polític voldria acceptar”. Llegeixo aquestes declaracions i no entenc el pacte d’Atlantia amb l’ACS de Florentino.