RETWEETS

Assumim-ho, la 5G no serà neutral

Aquest any, el Mobile World Congress ha tingut més presència de la política que qualsevol de les edicions anteriors. No em refereixo a anècdotes com les absències en actes protocol·laris i el postureig escandalitzat resultant, sinó a la que es deriva de les especificacions tecnològiques. Mentre a Barcelona ha començat la cursa cap al desplegament massiu del 5G, també s’ha signat per avançat el certificat de defunció de la neutralitat d’internet. O, si més no, tal com l’hem conegut fins ara. El dogma de la neutralitat de les xarxes estipula que tots els bits són iguals i que qui els transporta no pot penalitzar o afavorir un tipus de contingut o serveis per sobre d’un altre. Aquest principi ha fet possible la digitalització de la societat i s’ha respectat -amb matisos- fins i tot amb protecció legal. Tanmateix, les noves xarxes ho canviaran del tot.

Les actuals 4G es comporten de forma monolítica, repartint per igual els recursos disponibles entre els dispositius connectats a cada antena. En canvi, el disseny de la 5G preveu l’anomenat network slicing, que crea dins de cada xarxa múltiples xarxes separades, cadascuna amb les seves funcions i prestacions, per proporcionar a cada aplicació la combinació de latència, velocitat i capacitat que necessita. Per exemple, als sensors d’un tren connectat no els cal tanta capacitat de transmissió com la pel·lícula que miren els viatgers, però han de respondre instantàniament. Els objectes urbans i els electrodomèstics connectats transmeten poques dades i no ve d’aquí si ho fan ara mateix o d’aquí a cinc segons, però en un robot industrial la latència és crucial. Els models de negoci futurs de les telecoses basaran precisament en la capacitat de modular les prioritats de servei per a cada client, renunciant a la neutralitat. El màxim que es podrà exigir és la neutralitat en cada categoria: és a dir, que tots els cotxes autònoms siguin tractats per igual i que no hi hagi contenidors de la brossa més ben connectats que altres.