Ei, que això s’acaba! Després d’un curs esgotador, no sé com tinc forces per escriure aquesta columna amb la calor que fa. Sort que deien que això del canvi climàtic era un invent de l’Al Gore.

Ara que ja som a ple estiu, mentre la majoria es visualitza amb un mojito a la platja o la piscina, jo començo a omplir un post-it (d’aquells grans) amb els to-dos que m’he deixat per a l’agost.

Encara recordo que, quan era assalariada, els meus propòsits d’estiu eren llegir un llibre (o dos o tres), posar-me moooolt morena o arreglar aquella paret humida de casa que sempre veus i mai pintes.

Des que soc emprenedora (tinc la meva empresa, vaja), els meus propòsits d’estiu han canviat força. Per a aquest any, per exemple, en tinc tres. Si seguiu habitualment aquesta columna, estic segura que els podreu endevinar, perquè són alguns dels meus neguits més grans.

El primer serà fer una anàlisi detallada dels nostres clients i analitzar quins estem munyint massa i a quins fa segles que ja no truquem. També voldria saber coses com la mitjana, la moda i la mediana de compres; així com ràtios, com per exemple la freqüència de compra de cada client.

La segona qüestió a la qual dedicaré part del meu temps lliure és a pensar molt en el meu equip. Com sabeu, hem tingut un any amb molt de moviment a plantilla i, com que soc lliure de triar amb qui treballo, vull fer-ho molt bé.

El tercer to-do d’aquest estiu té a veure amb tots vosaltres. M’agradaria preparar una bona nevera de columnes atemporals per a l’ARA, per enviar als meus amics d’aquest gran diari, combinades amb les d’actualitat candent (i no haver-les de fer sempre corrent i fora de temps). Sé que fracassaré, però somiar és gratis.

Dit això, no us amoïneu per mi. Tot el temps que dediqui als meus to-dos d’estiu serà amb els peus a la piscina Toy que m’he posat a la terrassa, mentre miro com la meva filla creix i aprèn a parlar.