Aquest comptable és un robot
Els lectors veterans potser recordaran que un dels arguments comercials per vendre els primers ordinadors domèstics era que facilitaven portar al dia la comptabilitat familiar. A la pràctica poques famílies ho feien, perquè calia molta disciplina per introduir a mà les dades d’ingressos i despeses, classificar-les i analitzar-les. En aquella època aquí no hi havia programes com el nord-americà Quicken, que ja permetia rebre extractes del banc i pagar rebuts per via electrònica.
Ara la situació és molt diferent. L’aposta general del sector financer pels serveis digitals ha facilitat que surtin aplicacions de comptabilitat domèstica com Fintonic: tan aviat com l’usuari l’ha connectat amb tots els comptes que té en una o més entitats bancàries -només en modalitat de lectura: no pot fer operacions sense les claus de client-, descarrega els moviments, els classifica automàticament i genera informes periòdics per categories, indicant la desviació respecte al pressupost i avisant en cas de números vermells. L’ús és gratuït: el negoci de Fintonic és recomanar-te serveis alternatius als que tens contractats -per exemple, una assegurança de cotxe més barata o un pla de pensions més rendible- cobrant una comissió del proveïdor. Els seus creadors asseguren que els usuaris porten estalviats més de 13 milions d’euros.
La funció de Fintonic que més enganxa és la categorització automàtica de les despeses, que reconeix millor com més les fas servir. En aquest àmbit, però, em té impressionat el cas de l’americana AppZen, que detecta amb intel·ligència artificial si els tiquets que els empleats d’una empresa li volen carregar com a despeses de feina ho són realment. Val a dir que els robots no sempre l’encerten: Bloomberg cita el cas d’algú que va comprar amb la targeta d’empresa una serp pitó i l’operació va resultar justificada com a promoció d’un producte anomenat Python. En canvi, no ho estaven gens els 1.200 dòlars de bistecs suposadament necessaris per alimentar l’animal: aquesta espècie només menja preses vives. En realitat la carn era per fer barbacoes amb la família.
