Fa pocs dies s’ha suïcidat un pobre home de 40 anys, el Simone. Per què? Perquè va demanar fer servir la llei 104, que et dona uns quants dies lliures per poder ajudar, deixant la feina, un familiar amb dependència, vell o malalt. Li van posar un investigador privat al darrere i el van trobar un dia demanant un entrepà en un bar i un altre tallant la gespa. El Simone va intentar justificar-se, però no se’l van escoltar i el van fer fora d’un dia per l’altre. Llavors el Simone, desesperat, va sortir i es va penjar d’un arbre al costat del riu on anava a pescar.
¿I sabeu quants eren els dies de permís retribuïts al mes a l’empresa? Tres. Tres dies al mes. Merda. S’ha de parar molta atenció. Quan s’acomiada algú mai pots saber com reacciona l’ésser humà. Per això crec que en cada empresa hi ha d’haver un professional que sàpiga fer-ho de la millor manera i que sempre ha de ser l’últim recurs. Potser les administracions públiques podrien ajudar a encarar aquest aspecte trist i inevitable. ¿A qui no l’han acomiadat alguna vegada?
