LEGAL
XAVIER GRAU

Una norma per protegir la fórmula secreta de l’èxit de l’empresa

El govern espanyol tramita una llei de secrets empresarials per afavorir i protegir la innovació

Una norma per protegir la fórmula secreta de l’èxit  de l’empresa / JORDI OLIVÉ Zoom

El govern espanyol té previst aprovar al maig el projecte de llei de secrets empresarials -fa uns dies es va acabar el termini d’audiència pública-, una norma que és la transposició a Espanya d’una directiva europea que pretén protegir els productes, processos i informacions de les empreses de pràctiques com l’espionatge industrial o el trencament de l’obligada confidencialitat d’empleats o exempleats. Els secrets empresarials poden arribar a ser molt importants per a una empresa. Només cal pensar què passaria si es revelés la quasi mitològica fórmula de la Coca-Cola, un dels secrets empresarials més ben guardats del món.

1.Què defineix com a secret empresarial la nova norma que prepara el govern espanyol? Qualsevol informació relativa a qualsevol àmbit de l’empresa que sigui secreta, tingui valor empresarial i hagi sigut objecte de mesures raonables per part del titular per mantenir-la en secret. La definició no és exactament la que fa la directiva europea, que parla de secrets comercials. En el seu informe sobre l’avantprojecte de llei, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència alerta que caldria una definició més acurada del que són els secrets empresarials, malgrat que considera positiva la norma. No obstant, aquesta futura llei va més enllà dels secrets empresarials habituals, com la propietat industrial i intel·lectual, per abraçar també, per exemple, la informació que una empresa té sobre proveïdors o clients.

2.Per què s’han de protegir els secrets empresarials? L’avantprojecte de llei estableix que és una manera de defensar la innovació de les empreses, entre altres motius. El secretari general tècnic del ministeri de Justícia, José Amérigo, ho va explicar quan va presentar la norma. No protegir els secrets “desincentiva la innovació i impedeix que es pugui alliberar el seu potencial de creixement econòmic i creació d’ocupació”. En definitiva, segons Amérigo, l’espionatge desincentiva la inversió. El secretari general va fer esment del sector químic, per exemple, molt basat en la innovació i en el qual la desprotecció dels secrets podria fer caure fins a un 30% el negoci.

3.Quan és legal obtenir un secret empresarial? La futura norma protegeix els secrets empresarials, però hi ha maneres d’obtenir-los lícitament. Per exemple, si es descobreixen amb una investigació pròpia i independent, és a dir, si s’arriba per mitjans lícits -no copiant- al mateix producte o procés que una altra empresa. També és legal si s’arriba a revelar el secret observant, estudiant o fins i tot desmuntant un producte. Una novetat d’aquesta llei és la protecció dels denunciants: quan algú reveli un secret empresarial amb la finalitat de descobrir una falta, irregularitat o activitat il·legal o per protegir un interès legítim. És a dir, la llei preveu la figura del confident que pugui aclarir una irregularitat o delicte. Però la CNMC no veu suficient la protecció que la nova norma vol donar a aquests confidents. “No sembla que es garanteixi la confidencialitat de la identitat [del confident] malgrat la seva situació delicada, sobretot en els supòsits en què hi pot haver una relació laboral”, explica Competència en el seu dictamen sobre l’avantprojecte. També apunta que els empleats que revelin un secret per denunciar un delicte estan desprotegits, no com passa en altres lleis, com la de blanqueig de capitals, en què els denunciants tenen garantit l’anonimat.

4.Què pot fer un empresari si li roben un secret empresarial? Pot anar als jutjats mercantils, demanar mesures cautelars i obrir un procediment gràcies al qual pot rebre una indemnització. A més, per preservar el secret el magistrat podrà restringir l’accés als documents, objectes i fitxers electrònics que el continguin, així com limitar l’accés de persones a les vistes al jutjat per salvaguardar el secret objecte del litigi. També pot limitar la transcripció i gravació de les vistes i pot dictar sentències amb una part confidencial. Xavier Grau