Per a ells no hi ha crisi

TREBALLAR tan bon punt s’acaben els estudis universitaris és una fita gairebé impossible en les circumstàncies laborals actuals. Però no tan impossible per als estudiants d’informàtica. Mentre que la taxa d’atur a Catalunya se situa al voltant del 20%, el nombre de desocupats en el sector de la informàtica és de només una quarta part, un 5%, segons les estimacions de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari (AQU). No són dades puntuals: durant tota la crisi l’evolució de l’ocupació en el sector de les TIC sempre ha sigut molt millor que en la resta de l’economia.

Més d’un 65% dels informàtics tenen contracte fix i més de la meitat tenen sous que superen els 2.000 euros, segons un informe recent de l’AQU. Ara bé, aquest paradís laboral està reservat per a un grup molt petit de la població: a Catalunya hi havia 86.700 treballadors d’aquest sector al setembre, segons l’Enquesta de Població Activa. Això equival a només el 2,8% del total de treballadors catalans.

“És poc probable que els informàtics comencin treballant amb sous superiors als mil euros, però, a mesura que passen els anys i agafen experiència, és possible que puguin aspirar a una remuneració mensual de més de 2.000 euros”, explica Manuel García Cervigón, expert en seguretat informàtica i professor del màster en seguretat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la principal universitat en formació d’informàtics.

Les perspectives laborals d’aquests treballadors són encara més apetitoses si mirem països com els Estats Units, el Japó i l’Índia, que està despuntant com un dels mercats tecnològics més importants a tot el món. Víctor Baiges, consultor educatiu d’Apple i impulsor del projecte tecnològic de l’escola La Miranda (a Sant Just Desvern), considera que el sector de la tecnologia a Espanya està molt mal pagat i destaca que aquest fet provoca un èxode de professionals cap a l’exterior. “Als Estats Units t’ofereixen sous de 70.000 dòlars [56.000 euros] a l’any”, puntualitza. Segons ell, treballar en una empresa amb una filosofia “que no sigui l’espanyola” és molt positiu.

Silicon Valley, la Meca dels programadors als Estats Units, és on voldrien anar la majoria d’informàtics catalans que volen marxar del país. “Encara no he volgut marxar, però, si ho fes, m’agradaria anar allà”, explica el Víctor. Allà hi han nascut gegants del sector com Apple, Facebook i Google, però no tothom hi pot arribar i només els millors ho aconsegueixen. Dins d’Europa, els motors tecnològics són Alemanya i el Regne Unit, i allà és on molts dels informàtics catalans optarien per emigrar. En aquest últim país estaria disposat a treballar Marc Lupon, fundador de BeeSilicon, una start-up que es dedica a la millora en l’eficiència de qualsevol tipus de xip, sigui incrementant la velocitat o fent que consumeixi menys energia. “Al Regne Unit hi ha molta indústria de semiconductors i processadors i, per sobre de tot, moltes ofertes de treball”. El Marc va estar treballant per a un laboratori d’Intel de la UPC durant tres anys. Tan aviat com aquest laboratori va tancar, Lupon va rebre ofertes d’empreses com Huawei, ARM i Wacom. Ell va rebutjar-les per apostar pel seu projecte i així “poder créixer professionalment i personalment”.

És habitual que un informàtic rebi ofertes laborals amb tanta rapidesa: segons l’AQU, la majoria dels universitaris acaben trobant feina abans dels tres mesos des que acaben els estudis. Tot i la dramàtica situació del mercat laboral català i espanyol, tant Baiges com García Cervigón admeten que no han tingut mai por a quedar-se sense feina, ja que hi ha molta demanda d’informàtics. “He tingut la sort de poder escollir quina oferta laboral preferia per sobre d’una altra”, admet Baiges. Ell va començar a treballar en l’àmbit educatiu en una escola de Tarragona i, quan va decidir que volia tornar a Barcelona, va rebre fins a cinc ofertes més de feina. D’entre totes, va acabar escollint l’oferta de l’escola La Miranda, “no pel sou, perquè no era el més alt, sinó per les possibilitats que oferia”. Baiges té l’objectiu de canviar el sistema educatiu per aconseguir que “els nens del segle XXI vagin a una escola del seu temps”, i des de petits eduquen els nens amb tecnologia. “Alguns dels meus alumnes de cinquè i sisè de primària ja han creat aplicacions a l’App Store”, s’enorgulleix.

LA SEGURETAT LABORAL d’aquests treballadors també prové de l’experiència. En el cas dels informàtics que participen en aquest reportatge, tots tres van iniciar la seva carrera laboral abans d’acabar els estudis. García Cervigón va rebre una beca i va començar a treballar en els laboratoris esCERT de la UPC. Baiges va iniciar la seva vida professional en una botiga Apple com a simple botiguer, però ràpidament va començar a treballar de consultor per a empreses gràcies als seus coneixements informàtics. I Lupon va estrenar-se al laboratori d’Intel.

En algunes ocasions, la universitat juga un paper fonamental en l’oferta d’oportunitats laborals, però els informàtics creuen que és important tenir capacitat per aprendre per un mateix i ser autodidacte. “L’autoformació també és molt necessària”, defensa Manuel García Cervigón. Segons explica, la formació a la universitat de vegades no és prou específica i dificulta l’especialització. “Sobretot en seguretat”, afirma.

Baiges, per la seva banda, admet que va deixar de banda la carrera: “És una cosa que no tornaria a fer, l’educació universitària és important, però també hem de començar a donar valor a altres tipus de formació”.

“Els estudis superiors són bons per assumir metodologies, però no ho són tot”, apunta Lupon. “A BeeSilicon utilitzem eines tan específiques que la informació només la pots trobar en fòrums xinesos, així que hem hagut de buscar alternatives al marge dels continguts que s’imparteixen a les classes”.

De moment, no sembla que hagi d’arribar mai un dia en què el món laboral no pugui absorbir més informàtics. L’informe Treballar el 2033 publicat recentment per PwC preveu un creixement del 39% en l’ocupació de les TIC només a Espanya. “Depenem de la informàtica perquè tota la nostra vida i les nostres dades estan digitalitzades”, argumenta García Cervigón. “Si la digitalització no disminueix, la demanda d’informàtics tampoc ho farà”.

La principal tendència al sector és l’internet de les coses, és a dir, la connexió de qualsevol objecte amb la xarxa. “A nivell de maquinari hi haurà molts dispositius interconnectats i el repte per a l’informàtic serà trobar la funcionalitat d’aquestes unions”, explica Marc Lupon. “Aquest ha sigut l’any dels wearables [productes per portar posats], està clar que les empreses tiren cap a aquest camí”, apunta Víctor Baiges. “Un dia els cotxes estaran connectats i evitaran accidents, o recalcularan una ruta en funció del trànsit”.

Tot i aquest panorama excitant al sector, a Espanya el futur es presenta complicat. “Les empreses que fan pàgines web funcionen i tenen inversió, però no aporten res de nou”, opina Lupon. “Falta inversió en investigació de coses punteres que marquin la diferència”. Baiges pensa que els supervisors de competència “afavoreixen el monopoli de les inversions”, tot i que creu que s’han fet alguns avenços. Com a exemple, cita la potència de Barcelona o Santander en els projectes de smart cities. No obstant, opina que encara hi ha molt camí per recórrer, ja que “el govern no acaba d’apostar per la innovació”. “Sembla que ens hàgim oblidat de la I que hi ha a R+D+I”, lamenta.