Empreses 14/02/2016

Les multinacionals de sempre entren en el joc de l’economia col·laborativa

Les aliances amb ‘start-ups’ proliferen per seguir el rastre d’un consumidor cada cop més exigent

Júlia Manresa I Elena Freixa
5 min
Economia col·laborativa

“Jo també en sé”. Com a mínim en volen aprendre. Aquesta és la determinació que han pres grans multinacionals un cop constatat que el canvi de mentalitat en els consumidors no té marxa enrere. Airbnb, Wallapop, Uber o Blablacar ja no són només petites plataformes per a mil·lenialistes que volen sentir-se especials. Colossos com la indústria de l’automòbil, cadenes hoteleres i emporis de la distribució ja estan tips de sentir que és Airbnb qui té més oferta d’allotjaments turístics del món sense haver comprat ni un metre quadrat, que ja no cal comprar cotxes si puc compartir-lo i que a eBay i Wallapop hi ha les millors gangues.

“Per seguir sent rellevants dins d’aquesta tendència imparable, totes les corporacions han d’avaluar el seu model de negoci i entendre el moviment col·laboratiu com un canvi total”, diu Jeremiah Ouyang en una de les anàlisis que dedica a aquesta transformació com a fundador de l’associació d’empreses multinacionals Crowd Companies. Aquesta organització n’és un exemple ben evident. Va fundar-se el 2013 com un consell d’innovació per a grans corporacions que pretén establir “què es pot aprendre i absorbir de l’economia col·laborativa”. I no són una colla de start-ups, sinó que hi ha gegants de tots els sectors, com Adobe, Allianz, BMW, Carrefour, Cisco, Fujitsu, Nestlé o Pepsico. Davant d’aquesta irrupció, doncs, hi ha dues respostes. Enfadar-se i protestar per defensar l’statu quo com passa amb el sector del taxi o els grans lobis hotelers o mirar quines places lliures queden al tren i, fins i tot, no renunciar a ser-ne el maquinista i exhibir el poder que encara tenen les grans corporacions.

Això ha portat a una cascada de coalicions entre empreses tradicionals i col·laboratives. L’automòbil és un dels sectors on n’hi ha hagut un grapat. La nova cultura de compartir ha irromput de ple en aquesta indústria de la mà de noves lògiques en la mobilitat, sobretot en grans ciutats. Un exemple ha sigut la inversió de General Motors a Lyft, un competidor d’Uber als Estats Units. El fabricant automobilístic ha injectat 500 milions d’euros en aquesta start-up de transport col·laboratiu. L’encaix és total. GM ofereix els seus vehicles als conductors de Lyft (amb lloguers de curta durada) i també els proporciona hubs a diferents ciutats del país. A canvi, no només obté facturació extra sinó que posa un peu en el valuós mercat del transport col·labortiu. L’empresa no amaga que aquesta inversió persegueix una finalitat més gran a mitjà termini: desplegar tota una flota de cotxes autònoms compartits ideal per al transport urbà del futur.

Els exemples no s’acaben aquí. Chrysler també va apostar per invertir en la start-up Carpooling, dedicada al carsharing, i BMW va fer una primera prova invertint a Parkatmyhouse.com -portal col·laboratiu d’aparcament- i ja s’ha aliat amb Sixt per fer la competència a empreses com Blablacar amb un servei de cotxe compartit que es diu DriveNow i que funciona a sis països, entre els quals Alemanya i el Regne Unit. “És una diversificació raonable perquè així pot seguir de prop el client, veure’n el comportament”, explica el professor d’Iese i expert del sector de l’automòbil Pedro Nueno. “Hi ha centenars de persones que fan cada dia trajectes idèntics i potser abans no ho sabien, però ara tenen eines que els posen en contacte i això canvia hàbits que afecten els fabricants”.

La digitalització és el fil conductor d’aquests canvis i, en el cas de l’automòbil, l’horitzó és el cotxe autònom. Les aliances amb empreses joves de l’economia col·laborativa són munició per mantenir el pols amb Apple o Google, que ja han mostrat que s’atreviran a fer el seu propi cotxe sense conductor. Els gegants tecnològics disposen d’eines potents per conèixer els seus clients i monitoritzar-los: els smartphones. Les aproximacions del potent lobi de l’automòbil a empreses col·laboratives de base clarament tecnològica mostra aquesta voluntat de seguir de prop els clients. Un exemple recent i curiós és l’acord entre Tesla (fabricant de vehicles elèctrics de luxe) i la plataforma d’allotjament col·laborativa Airbnb. Tesla selecciona allotjaments d’alta gamma a Califòrnia i els ofereix de forma gratuïta un dels seus supercarregadors elèctrics. L’amo de l’allotjament en paga la instal·lació (uns 900 euros) i el client es pot beneficiar de tenir el punt de recàrrega per al seu cotxe elèctric al seu aparcament.

Per al turisme també hi ha exemples. L’última edició de la fira internacional de turisme Fitur és una bona manera d’il·lustrar-ho. Enmig dels actes organitzats per un dels lobis més potents a les ciutats, i amb grans fortunes familiars que arrosseguen diverses generacions, hi havia una petita conferència: Turisme col·laboratiu: reptes i oportunitats d’un nou model. En aquesta ponència, Airbnb no hi estava convidada, però sí Blablacar, Minube i les organitzacions Sharing España i Ouishare.

Els hotelers han sigut un dels sectors que més han pressionat contra plataformes com Airbnb, i la seva voluntat de canvi sembla menor que en la indústria de l’automòbil, però també hi ha exemples. Al juny, Hyatt Hotels, una de les corporacions hoteleres més importants dels Estats Units, va participar en la ronda de 40 milions de dòlars de la start-up britànica Onefinestay, una mena d’Airbnb d’apartaments de luxe. Un altre gegant, Wyndham Hotels, també ha posat diners a la plataforma LoveHomeSwap, un servei per intercanviar cases entre particulars.

Hilton té un acord amb Uber i l’aerolínia American Airlines va anunciar aquest divendres un pacte amb la mateixa plataforma per portar els seus viatgers dels aeroports a les ciutats. L’aplicació de l’aerolínia informa del punt de recollida Uber més pròxim a uns quants aeroports dels EUA.

També hi ha actors que van declinar entrar a la roda col·laborativa i que han arribat a parlar de penediment. El conseller delegat de la cadena francesa Accor, Sébastien Bazin, ja va admetre en públic l’any passat que havia sigut un error no invertir a Airbnb i va mostrar-se obert a futures col·laboracions amb la companyia de San Francisco. El fet és que Airbnb és un dels gegants de l’economia col·laborativa amb més acords amb grans empreses, però la majoria són d’altres sectors i no de l’allotjament turístic. A Madrid i Barcelona, la plataforma ha anunciat recentment un acord amb Evo Banco per impulsar el lloguer mitjançant un préstec de 3.000 euros que l’entitat bancària dóna als seus usuaris per poder condicionar la propietat i posar-la a lloguer. A canvi, Airbnb assumeix tot el cost financer del préstec.

El comerç tampoc vol quedar-se enrere. Els experts consideren eBay com el negoci que va sembrar la primera llavor de l’economia col·laborativa, juntament amb la Wikipedia. Per això, l’acord entre la marca de material de muntanya Patagonia i la plataforma de compravenda de productes de segona mà n’és un dels primers exemples. Patagonia esperona els seus clients a vendre els seus productes vells a eBay. Però Decathlon també ha instaurat amb força l’anomenat Trocathlon, en què els seus usuaris poden aprofitar les pròpies instal·lacions de la cadena de material esportiu per revendre i comprar articles de segona mà. I fins i tot Wal-Mart, la cadena de distribució i supermercats més gran dels Estats Units, va arribar a plantejar-se l’any 2011 que els seus clients poguessin repartir compres fetes online a canvi d’un descompte. Però l’exemple de col·laboració més evident és el d’empreses de comerç amb plataformes col·laboratives que fan l’entrega a domicili de manera gairebé instantània, com ara les catalanes Glovo o Unplis.

stats