El multimilionari dels 'clics' de Playmobil

Canviar el metall pel plàstic va convertir l'hereu d'una companyia familiar de Baviera en el principal fabricant de joguines del món, gràcies als famosos ninots flexibles però resistents

Horst Brandstätter no va ser el fundador de l'empresa que avui en dia fabrica les famoses joguines Playmobil i ni tan sols n'és l'inventor. Tot i això, gràcies al seu esperit emprenedor, l'hereu d'una companyia familiar de més de mig segle d'història ha aconseguit convertir-se en l'únic propietari del principal fabricant de joguines d'Alemanya.

Brandstätter va néixer el 1933, només uns mesos després que Hitler arribés al poder a Alemanya. Amb 21 anys, el 1951 es va incorporar a l'empresa familiar, fundada el 1876 a Baviera pel seu avi, Andreas Brandstätter, i que en un principi fabricava panys per a portes i cofres. El seu fill Georg li va canviar el nom per Geobra -un acrònim a partir de les sigles del seu nom i cognom- i la va redirigir cap a la fabricació de joguines de metall, la moda en aquella època, però va ser l'arribada de Horst la que va revolucionar la firma.

Del metall al plàstic

Amb una mentalitat més moderna que la del seu pare, va canviar el metall pel plàstic, considerant que era el material del futur en el món de les joguines. Els resultats van trigar uns anys a arribar però el 1958 van posar a la venda una gran anella de plàstic batejada amb el nom de hula-hoop, que va ser tot un èxit i que encara es ven avui en dia. Brandstätter, però, volia obrir contínuament noves línies de negoci i l'any 1970 va demanar al seu enginyer en cap, Hans Beck, la fabricació d'una nova joguina.

Beck, mort el 2009, sempre ha estat considerat el pare dels Playmobil. Buscant una joguina resistent a la vegada que flexible, va dissenyar els famosos ninots de plàstic, als quals va donar personalitat pròpia imitant les cares que els nens feien quan dibuixaven una persona. D'altra banda, Beck, condicionat per la seva experiència prèvia en el món de l'aeromodelisme i el disseny de models d'avions, va prioritzar utilitzar el mínim de materials a l'hora de concebre els populars clics, que van sortir al mercat el 1974.

La idea va resultar un gran encert, ja que l'esclat de la crisi del petroli l'any 1973 va encarir el preu del plàstic i Brandstätter es va trobar que portaven tres anys d'avantatge en el disseny d'una joguina que necessités el mínim de plàstic possible. Després del primer any de comercialització, els Playmobil van assolir unes vendes de sis milions de marcs alemanys, una sisena part de la facturació total de l'empresa. L'any següent ja es venien arreu del món. Des de llavors, Geobra és coneguda internacionalment per la producció dels Playmobil i Brandstätter ha sabut explotar aquest èxit. Ha creat parcs temàtics, videojocs i fins i tot una pel·lícula, estrenada el 2009. La firma, a més, ha mantingut una aposta ferma per mantenir la producció a Europa, especialment a Alemanya, tot i que també a Malta i Espanya.

Fax i golf

Brandstätter ha decidit gaudir dels milions que li ha reportat la fabricació dels Playmobil. Segons s'explica en un perfil al diari alemany Süddeutsche Zeitung, Brandstätter passa gran part de l'hivern en una mansió que té a Jupiter Island, a Florida, una illa on també viuen Céline Dion i Tiger Woods. El golf, de fet, és una de les seves grans passions i hi juga cada dia a partir de les 12, després de passar tres hores al despatx treballant. Quan és a Florida, la direcció de l'empresa la manté a través del fax, enviant notes manuscrites als seus directius. "No és gaire amic dels mòbils ni dels correus electrònics", expliquen des de l'empresa, on també asseguren que li encanta que li portin la contrària sempre que sigui amb bons arguments.

L'última aposta empresarial de Brandstätter s'allunya una mica de la tradició familiar: l'any 2000 va llançar un disseny de testos amb un sistema de rec automàtic incorporat sota la marca Lechuza. L'èxit d'aquest invent, però, no ha estat tan fulgurant com el dels Playmobil: la companyia de joguines va acabar el 2012 amb unes vendes de 591 milions d'euros, un 5,3% més que l'any anterior, i el 2014 celebrarà el 40è aniversari del seu naixement.