Empreses 01/07/2012

El mòbil aniquila els navegadors GPS

Els telèfons mòbils d'última generació engrandeixen la seva quota de poder gràcies a les aplicacions gratuïtes de navegació

Ricard Villalobos
2 min

L'any 2003 Garmin era una companyia d'èxit: els navegadors GPS eren els gàdgets del moment. Min Kao, un dels dos fundadors de Garmin, menyspreava els telèfons mòbils. Segons explica AllThingsDigital (el blog de tecnologia del Wall Street Journal ), Kao considerava que el mòbil era un aparell tècnicament limitat i un segment perillós. Tan perillós que ha estat el seu botxí.

Apple i Google van presentar fa dues setmanes novetats en les seves aplicacions de navegació. Quasi totes, tècniques (navegació per veu, imminent visió en 3D, informació de comerços, estat del trànsit, etc.), encara que també estratègiques (acords amb empreses), ja que el propietari d'un smartphone ja feia temps que gaudia de la gratuïtat del servei.

Però tornem a l'any 2003 amb Min Kao. Kao pensava que si entrava al mòbil convertia la navegació GPS en una mena de commodity , un negoci amb escàs marge de diferenciació, un preu a la baixa i un servei reduït a simple aplicació dins l'aparell.

Tot menys el mòbil

Garmin va apostar llavors per posicionar-se com un especialista en el seu terreny: automòbils -acords amb els fabricants-, esport -bicicletes i fitness - i aparells professionals per a la navegació aèria i marítima. Va decidir que per créixer en el terreny dels usuaris particulars calia acostar-se al segment de les PDA (agendes electròniques) i en va arribar a comercialitzar una. No cal dir en quin calaix van acabar les PDA.

N'hi ha que han interpretat que els avenços presentats per Google i Apple (aquesta última amb un acord amb TomTom, l'arxirival de Garmin) suposen el cop de gràcia per a les empreses del sector. Però el cert és que els fabricants de dispositius GPS ja fa temps que són morts vivents.

El mòbil és el centre d'activitat (oci, feina, comerç i relacions socials), i qualsevol estratègia de producte o servei que no el tingui en compte ho té molt difícil.

Els fabricants de GPS van cometre dues errades. Primer: no van saber entendre que per anar d'un lloc a un altre el més normal era que els usuaris utilitzessin l'aparell que sempre porten a sobre, és a dir, el telèfon. Segon: no van tenir en compte l'aspecte social. La gent no vol anar simplement d'un lloc a un altre, també vol compartir el camí, penjar fotos del trajecte, recomanar un bar o un restaurant de la ruta, reservar una habitació d'hotel, alertar de les incidències i presumir de les estades.

Els fabricants de GPS van créixer amb ínfules de sistema, però mai van gaudir de l'entorn creat per Google (que va veure en els mapes una oportunitat per explotar la publicitat geolocalitzada) ni de la febre per desenvolupar aplicacions que va despertar l'iPhone. Quan van voler jugar en el terreny de les aplicacions per a smartphone , fa poc més de tres anys, els grans dominadors dels sistemes operatius al mòbil ja havien nodrit els seus aparells amb aplicacions de navegació gratuïtes, perfeccionant-les fins al punt que ha deixat de tenir sentit pagar si no es vol un servei molt professionalitzat. El destí dels GPS recorda al de les càmeres de foto i vídeo, les gravadores de veu o les agendes.

stats