RESUM DE L'ANY
ÀLEX FONT MANTÉ I LA SECCIÓ D’ECONOMIA DE L’ARA

El millor de l’any econòmic

La resistència de l’economia, la pèrdua d’Abertis o la caiguda del cava en mans foranes: l’equip que elabora setmanalment l’‘Emprenem’ repassa el més destacat del 2018

El millor de l’any econòmic Zoom

LES FRASES

Segurament, l’elecció més fàcil de totes. Al gener ja teníem les dues millors sentències que sentiríem en tot l’any. “No és un saqueig: és el mercat, amic” són les altives paraules amb què Rodrigo Rato va estrenar el 2018 durant una compareixença al Congrés de Diputats (el mateix expolític i exbanquer acabaria l’any demanant “perdó a la societat” minuts abans d’entrar a presó). Aquell mateix mes, Juan Antonio Alcaraz, director general de CaixaBank, va proclamar que “els desnonaments són una llegenda urbana”. Pocs dies després, va demanar disculpes i va afirmar que ell “no pensa” el que va dir. Per cert, només a Catalunya hi va haver 44 desnonaments al dia durant el primer semestre, segons dades del Consell General del Poder Judicial.

ELS FIASCOS TECNOLÒGICS

La tecnologia s’està convertint, si no ho és ja, en el gran maldecap de totes les empreses. La integració informàtica entre el Banc Sabadell i el TSB (la joia britànica que va comprar-se a Londres fa tres anys) va ser un caos prou important per costar-li el càrrec al conseller delegat del TSB. A l’entitat d’origen vallesà, la broma li va suposar una factura d’almenys 200 milions d’euros. Aquest any també hem vist el terrabastall que ha provocat l’aplicació de la nova llei de protecció de dades. Hem rebut centenars de correus avisant-nos-en, però ¿algú ha deixat de rebre correus innecessaris?

LES DERROTES DE L’ANY

Catalunya ha perdut empreses importants aquest any. Però no perquè hagin traslladat la seva seu social, sinó que les ha perdut de debò perquè han deixat d’estar en mans de capital català. És el cas d’Abertis, que han comprat a mitges la italiana Atlantia i l’ACS de Florentino Pérez. I també de Cellnex, antiga filial d’Abertis, que ara està controlada per la família Benetton. D’altra banda, La Caixa va abandonar l’accionariat de Repsol, una empresa que ha controlat durant dècades, tot i que amb aquesta operació hi va perdre 450 milions.

Si baixem de les altes finances, el capital estranger ha entrat amb força a les grans empreses del cava català: Codorníu ara està majoritàriament en mans del fons d’inversió CVC, mentre que Freixenet ara està controlada en un 50% per l’alemanya Henkell. Alguns tenen l’esperança que aquests canvis professionalitzin la gestió dels gegants del cava. Freixenet, a més, ha començat a vendre prosecco a les botigues de Catalunya en les últimes setmanes, fet que alguns consideren un menyspreu al cava que sempre han fabricat.

LA MUTACIÓ

Gas Natural ja no existeix. El mateix any en què ha complert 175 anys (no es pot dir que ho hagi celebrat, perquè no ens consta que s’hagi fet cap festa) la companyia ha passat a dir-se Naturgy. L’empresa, de fet, també ha deixat d’estar controlada per La Caixa. Ara els fons ostenten la majoria del capital. El camí dels pròxims anys per a la companyia sembla clar: el sou del seu equip directiu té una generosa prima si aconsegueix repartir elevats dividends als accionistes. ¿Potser això voldrà dir que baixen les inversions de la companyia? El temps ho dirà, però des de dins de la companyia no són poques les veus que no tenen gaire clar quin futur els espera.

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA

L’hoteler Antonio Catalán (fundador d’AC Hoteles) sempre es fa escoltar, sovint perquè acostuma a parlar amb un mal anomenat sentit comú. “A tots els ministres se’ls omple la boca dient que hem rebut 80 milions de visitants, però jo hi estic en contra: preferiria tenir-ne la meitat però que paguin el doble de preu mitjà”, va explicar a l’abril. I a continuació va afegir: “Les cambreres de pis acostumen a tenir un perfil de dona separada amb fills al seu càrrec, de manera que a AC totes són fixes, això és imprescindible”. I encara més: “Que la companyia guanyi tres milions més o quatre milions menys no em farà més ric”. Això és responsabilitat social corporativa.

EL MISTERI

Arran del que deia Antonio Catalán, una de les sorpreses del 2018 ha sigut veure com el nombre de turistes que visiten Catalunya està baixant però que, al mateix temps, la despesa global que fan és més alta. ¿Pot ser que de sobte vinguin turistes més rics? El canvi és massa sobtat per ser cert. ¿Potser les estadístiques oficials no recullen de forma correcta fenòmens com Airbnb i, per tant, no registren el nombre real de turistes que ens visiten? Ni tan sols els hotelers locals ho saben explicar. És un misteri que de moment encara no hem resolt.

LA MOBILITZACIÓ

Les protestes al carrer han marcat l’any econòmic. Les dones van protagonitzar una vaga insospitadament exitosa el passat 8 de març per reivindicar la merescuda igualtat d’oportunitats laborals (els que tenim una dona que ha perdut la feina per haver estat mare sabem de què parlem). La maternitat, hem sabut aquest any, fa que les dones cobrin un 37% menys que els homes, mentre que aquesta bretxa és gairebé inexistent quan la dona no té fills. També van sortir al carrer els pensionistes, fins que van forçar Mariano Rajoy, primer, i Pedro Sánchez, després, a canviar la llei perquè les pensions es poguessin apujar amb l’IPC. Sobre la necessitat de deixar d’aplicar pujades lineals a tots els pensionistes ningú n’ha parlat. Per cert: el mateix passa amb el salari mínim, que s’apuja a tots els territoris per igual malgrat que 900 euros no compren el mateix a Catalunya o Madrid que a Extremadura o Galícia.

LA DEFUNCIÓ DE L’ANY

Aquest any hem conegut la liquidació d’Inversiones Hemisferio. Tot i que l’anunci passés sense pena ni glòria, aquesta societat patrimonial de la família Lara ha tingut un important protagonisme en el món de l’empresa catalana de les últimes dècades: a través d’Hemisferio els Lara havien impulsat el naixement de companyies com Vueling, avui dia la primera aerolínia de l’aeroport del Prat. També sense fer gaire soroll, Planeta s’ha venut Editis, una de les grans editorials franceses.

LA BATALLA EMPRESARIAL

Aquest capítol també està relacionat amb Planeta, que el 2018 ha viscut un duríssim enfrontament entre Josep Creuheras, president del grup, i José Manuel Lara García, fill de l’anterior president (Lara Bosch) i teòric futur president de la companyia. Un complicat culebró de guerres de poder va provocar que Creuheras liquidés Lara García i l’apartés dels càrrecs que ocupava al grup malgrat que l’accionariat segueix en mans de familiars del directiu decapitat. Creuheras, per ara, regna al grup editorial i multimèdia.

L’ESCÀNDOL

Josep Borrell, ministre d’Exteriors, segueix al càrrec tan tranquil tot i haver rebut una multa de la CNMV per haver venut accions d’Abengoa gràcies a la informació privilegiada de què disposava. En un any normal, Borrell hauria pogut guanyar el premi a l’escàndol de l’any, però en aquesta ocasió la categoria té un altre guanyador inqüestionable, que és el Tribunal Suprem i la seva lamentable gestió de la tributació de les hipoteques. Canvis de criteri, poca professionalitat... tot el que es digui queda curt, i els mateixos magistrats ho han hagut de reconèixer. Cal explicar res més? Bé, sí: pensin que aquest mateix tribunal és el que ha de jutjar els presos polítics.

LA DADA

Una de les sorpreses des de l’octubre del 2017 ha estat veure que l’economia catalana ha aguantat molt millor del que la lògica indicava. Així ha seguit sent durant el 2018. L’economia s’està desaccelerant aquí i a Europa, però Catalunya ha seguit creixent per sobre de la mitjana espanyola (tot i que ja no lidera el creixement). I la dada més sorprenent: entre el setembre del 2017 i el mateix mes del 2018 Catalunya ha creat més ocupació que Madrid i Euskadi juntes.

LA MODA

En els entorns empresarials l’estètica està canviant. La corbata, antigament imprescindible als despatxos, desapareix progressivament i de vegades els que llueixen aquest complement ja són minoria. Aquesta lleugera tendència a la informalitat també ha anat acompanyada de l’arribada definitiva de les barbes de pocs dies entre directius de grans empreses. El hipsterisme ja és mainstream.

RELLEUS EMPRESARIALS

Una ebullició sense precedents està recorrent l’empresariat català. El 2018 ha sigut fructífer: Foment ha dit adeu a Joaquim Gay de Montellà i ha nomenat Josep Sánchez Llibre com a nou president. I la Fira de Barcelona, després d’un lamentable procés que fins i tot va provocar una revolta dels seus consellers, finalment va aconseguir el consens necessari per triar un relleu per a Josep Lluís Bonet. El nou president és Pau Relat, fins ara també al capdavant de FemCat. El 2019, però, també hi ha d’haver grans canvis en les organitzacions empresarials. La més important serà la Cambra de Comerç, que acomiadarà Miquel Valls després de 16 anys i celebrarà eleccions al maig. També plegarà un altre històric, Jordi Clos, que deixarà el Gremi d’Hotels de Barcelona havent ocupat la presidència durant dues dècades. I FemCat nomenarà el mes vinent Elena Massot com a nova presidenta en substitució, precisament, de Pau Relat.

L’ETERN ASPIRANT

També en el capítol de les organitzacions empresarials, el premi a l’etern aspirant és per a Antoni Abad, consolidat com a president de la Cecot, des d’on col·lecciona èxits com el d’obligar el govern espanyol a deixar de carregar al rebut de la llum el multimilionari manteniment del fallit magatzem de gas Castor. Abad sempre ha volgut fer el salt a una institució empresarial més important, Foment del Treball, però de moment no ha arribat mai a presentar-se a les eleccions. Aquest any, fins i tot, va retirar-se després d’haver anunciat que seria candidat als comicis per triar nou president de Foment.

EL SOU

El salari més grotesc de l’any se’l va embutxacar Evan Spiegel, un jove de 27 anys que també és el conseller delegat de Snapchat, la revolucionària xarxa social que ara està en plena crisi per culpa de la competència d’Instagram. Tot i els problemes que viu la companyia, Spiegel va cobrar un sou de 638 milions de dòlars (517 milions d’euros), el tercer salari més alt de la història del qual es té constància. Aquests incentius no han ajudat gaire la companyia, que durant el 2018 ha perdut dos terços del seu valor a borsa.

L’OPERACIÓ EMPRESARIAL DE L’ANY

A Catalunya aquest capítol està disputat. Ja hem mencionat els casos d’Abertis, Gas Natural o Freixenet, però optarem per una operació menys coneguda: la venda de Cirsa a Blackstone. La família Lao va perdre el control de l’empresa que ells mateixos van aixecar. El preu de la venda, uns impressionants 2.400 milions.

LA NOTÍCIA OBLIDADA

Volkswagen, Daimler i BMW van experimentar amb humans”. Aquest titular ens va sacsejar fa uns mesos. En efecte, una associació creada i finançada per aquests fabricants alemanys va fer proves en humans i micos per esbrinar els efectes que tenen els gasos emesos pels motors dièsel sobre les persones. Tot això va passar abans de l’escàndol del Dieselgate. No s’ha sabut res més d’aquella informació, que les empreses no van negar. Però el 2018 sí que ha estat l’inici de la fi per al dièsel. Aquest any, les vendes de cotxes de benzina a Catalunya han superat les de dièsel per primer cop en dues dècades, i diversos governs de tot Europa ja estan posant data a la fi dels cotxes dièsel -i en alguns casos també els de benzina-: és el cas d’Espanya, que en vol prohibir la venda el 2040. Una altra cosa és que aquests horitzons es compleixin: haurem d’esperar al resum de l’any 2040 per saber-ho!