El moment ja ha arribat. Tots sabíem que tard o d'hora la banca se sotmetria a un rescat, però ningú ho volia acceptar: ni el govern espanyol, ni la banca, ni les principals empreses. Però el moment ha arribat: oficialment rescatats.
El pitjor de tot ha estat que ni tan sols la nostra classe política ha estat capaç d'assumir-ho i s'ha escudat en eufemismes i paraules esquives, intentant treure'n profit partidista i traient-se els draps bruts els uns als altres. No només som una càrrega internacional, sinó que anem en boca de tots els països. Mentre els nostres polítics insisteixen que el nostre sistema és sòlid i que s'han demanat 100.000 milions d'euros per a la banca, i només per a la banca, des de fora ens apunten amb el dit i ens situen en l'epicentre de la crisi actual.
Però com hem arribat fins aquí? La resposta és senzilla. Vivim en un país d'amiguisme i de caciquisme, amb uns polítics incapaços de donar respostes clares als seus ciutadans en situacions complexes. Hem gastat diners en projectes faraònics sense cap lògica empresarial. A tot això cal sumar-hi una part del sector financer en què es primava l'amiguisme i la política a l'hora de seleccionar consellers i gestors, així com també a l'hora de prestar diners. Això ha portat gran part del nostre sector financer a la ruïna.
Però encara més important: què pot passar a partir d'ara? El panorama sembla complex. En primer lloc, i com vam veure dilluns, els mercats no creuen que amb aquest rescat n'hi hagi prou. Els mercats no confien ni en el sector financer espanyol ni en el govern, i creuen que, finalment, serà necessari el rescat complet d'Espanya. El govern, a cop de molts errors, s'ha guanyat el càstig dels inversors. A més, no tots els analistes creuen que amb 100.000 milions n'hi hagi prou per tapar l'astronòmic forat de la banca espanyola causat per la borratxera immobiliària. Aquests mateixos analistes dubten de la capacitat d'Espanya de pagar el conjunt del deute. Ja es comença a sentir que caldrà un rescat de l'economia espanyola.
Pel que fa a la borsa, tot el que soni a Espanya fa por als inversors internacionals. En el mitjà termini, la banca hauria de patir un fort correctiu, ja que una intervenció en el sector financer hauria de portar a retallades en els drets dels accionistes, tant pel que fa al poder de decisió com pel que fa als dividends rebuts.
Respecte a la resta de companyies, tot i que compten amb uns fonamentals sòlids i una àmplia diversificació internacional, es veuran penalitzades pel factor país. Cotitzar a Espanya està perjudicant companyies que estan fent bé les coses, com Inditex i Técnicas Reunidas. Ens hem de preparar per uns mesos turbulents als mercats.
