El lobi hoteler de Barcelona trontolla

BarcelonaÉs un triomf dels hotelers de Barcelona que l’Ajuntament hagi dictat una moratòria als apartaments turístics. Un més. La pressió dels hotelers -ajudats aquest cop pels veïns- s’ha tornat a imposar. Però això no impedeix que aquest important grup de pressió vegi atacats els seus interessos. La proliferació dels apartaments turístics -legals i il·legals-, de noves aplicacions que permeten allotjar turistes a casa de manera més o menys adequada a la llei i l’entrada de nous operadors hotelers a la ciutat, alguns d’estrangers i amb projectes de grans establiments, fan trontollar el poder d’aquest grup que lideren Jordi Clos, Joan Gaspart i Joan Molas.

Els actors principals d’aquest lobi hoteler barcelonès els identifica Lluís Torrent, president de la Federació Catalana d’Apartaments Turístics. Creu que ells van pressionar el govern de Madrid per aconseguir una modificació de la llei d’arrendaments urbans (LAU) a favor seu. Però segons Torrent, no només tenen influència al govern central. També a l’Ajuntament de Barcelona. “Són un lobi molt potent que sap tocar els ressorts de l’alcaldia”, diu Torrent, que atribueix a aquestes pressions el fet que l’Ajuntament hagi decidit aturar el creixement de pisos turístics a la ciutat.

L’Ajuntament s’ha plantat, després de les protestes de l’estiu a la Barceloneta, i no augmentarà el nombre de llicències, que és de 9.606 per a tota la ciutat, quan la Federació Catalana d’Apartaments Turístics creu que es podria arribar a les 23.000 en total. Torrent ja ha dit que demandarà l’alcalde si es manté en la seva posició i apunta directament els hotelers com a instigadors de la moratòria. El problema dels hotelers, diu, és que “puja el nombre de turistes però no augmenta l’ocupació hotelera”. A més, afegeix que els hotelers tradicionals “tenen por de les cadenes internacionals que desembarquen”.

Però, de fet, el grup ja fa molt de temps que actua per influir en el sector a la ciutat de Barcelona. Dominat per unes famílies tradicionals d’hotelers, la seva força s’ha estès al llarg dels anys. Era a finals de la dècada dels 80 del segle passat quan es van viure les agres discussions del pla d’hotels que anava lligat a la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona. El sector hoteler de la ciutat va plantejar una dura negociació amb l’Ajuntament i la Generalitat. No volien un creixement de la planta hotelera, que consideraven desmesurat, tot i que l’èxit turístic observat després de l’esdeveniment ha demostrat que no era així. De fet, el nombre de turistes a la ciutat no ha parat de créixer i Barcelona s’ha enfilat al podi de les ciutats turístiques d’Europa i ocupa el primer lloc en turisme de negocis.

Els números canten. Des del 1993 fins al 2013 la ciutat de Barcelona ha rebut 100 milions de turistes. Un pastís molt interessant de conservar. En aquest temps s’ha quadruplicat el nombre de pernoctacions hoteleres a la ciutat. S’ha passat de quatre a setze milions. Són dades de Turisme de Barcelona, oficials. Però a més, la tendència va a l’alça. El 2013 Barcelona va guanyar 11.000 turistes al mes. Va superar els 7,5 milions en un any i les pernoctacions en hotels van pujar un 3,4%.

El negoci és molt gran. S’ha de tenir en compte que, segons les dades de l’Ajuntament, l’impacte econòmic del turisme a la ciutat és de 9.100 milions d’euros a l’any, uns 25 milions d’euros diaris, en despesa directa. Això, utilitzant el mateix multiplicador que fa anar la ciutat de Nova York, suposa una activitat econòmica generada de 13.400 milions d’euros anuals i una ocupació de 120.000 empleats. Tot i la crisi, és el sector econòmic capdavanter a la ciutat. Del 2007 al 2012 els llocs de treball han passat de 80.000 a 120.000, amb un increment d’un 33%. I la despesa dels turistes, de 18 milions d’euros diaris a 25 milions, un increment d’un 25%.

Per què els hotelers tenen tant d’interès a defensar el seu negoci? És evident. L’atractiu de Barcelona no disminueix, al contrari, s’espera arribar aviat als 10 milions de turistes anuals. Però a més, tenir un hotel a Barcelona és molt rendible. L’informe European Destinations Observatory, fet per European Cities Marketing, diu que la capital catalana és la primera en rendibilitat europea de les grans destinacions europees. L’any 2013 el rendiment dels ingressos per habitació, el que se’n diu RevPAR, va créixer un 6,1%, mentre que la despesa mitjana per habitació va augmentar un 3,3%. També l’ocupació hotelera va millorar en un 1,9%, fins al 73,3%, i lidera el creixement de les ciutats turístiques europees.

Però hi ha altres aspectes que són indicatius d’aquest interès pel negoci hoteler. En l’anterior crisi immobiliària, quan els edificis d’oficines al centre perdien rendibilitat, es procedia a fer un canvi d’usos bàsicament per convertir-los en habitatges. Hi ha casos com el de les antigues oficines de BASF, al passeig de Gràcia, que aleshores es van convertir en un edifici de pisos amb baixos comercials.

En l’actual crisi immobiliària, els inversors han optat per convertir edificis en hotels, com apunta Oriol Barrachina, conseller delegat de Cushman & Wakefield a Espanya. Hi ha casos ja consolidats, com el del passeig de Gràcia 84, que va ser al seu dia la seu de Banca Catalana. Però hi ha altres operacions, com la de l’edifici de Deutsche Bank a la cruïlla de passeig de Gràcia amb Diagonal, o la Torre Agbar, a la plaça de les Glòries. Els grans inversors immobiliaris veuen recorregut en la inversió en hotels a la capital catalana.

I juntament amb aquests inversors immobiliaris que veuen més rendibilitat en els hotels que en les oficines i els pisos estan aterrant a la capital catalana nous operadors hotelers. Mandarin en va ser una prova -en un edifici que també havia sigut d’oficines al passeig de Gràcia-, però per als nous projectes es parla d’operadors com Four Seasons i Hyatt. Hostes vingueren que de casa ens tragueren, diu la dita. I això pensen -i contra això es defensen- els hotelers tradicionals de la ciutat. Però no només tenen l’amenaça de les grans cadenes internacionals. Barcelona és una ciutat turística, i com a tal diversos operadors vacacionals s’han fixat en la ciutat. És el cas de la balear Iberostar, que es proposa obrir-hi un hotel de quatre estrelles, juntament amb Amancio Ortega -propietari d’Inditex- a l’edifici del passeig de Gràcia on hi ha la botiga d’Apple.

Les aplicacions són una altra amenaça al negoci hoteler. La més coneguda i sonada és Airbnb, un sistema de llogar la pròpia casa als turistes. El seu funcionament ha provocat molt d’enrenou. Airbnb, basada en un model de peer-to-peer (de particular a particular), ja ha sigut sancionada dues vegades per la Generalitat. Els hotelers no han dubtat a pressionar contra aquesta web. La companyia ja ha dit que té la voluntat de pagar les sancions, tot i que hi presentaran recursos, i continuar amb el seu model de negoci, encara que d’aquesta manera s’arrisca a continuar rebent multes de la Generalitat.

Hi ha altres exemples, com Trampolinn, una plataforma d’intercanvi de cases entre particulars gratuïta que funciona amb un sistema de punts innovador. Els seus membres són a la vegada amfitrions i convidats, i guanyen punts allotjant gent a casa seva que després poden canviar per nits d’allotjament gratuïtes. El concepte, a cavall entre Airbnb i el couchsurfing, ofereix avantatges interessants. Respecte a Airbnb destaca la gratuïtat del servei, oferint un sistema de punts com a moneda virtual. Respecte al couchsurfing, posa a disposició dels usuaris un ventall més ampli de possibilitats d’allotjament. A Trampolinn, a més d’un sofà, els membres poden oferir una habitació privada, la casa sencera o fins i tot un jardí per acampar, i trenca així amb la necessitat de reciprocitat de l’intercanvi. La filosofia de Trampolinn és fer possible que, malgrat la crisi econòmica actual, famílies i joves puguin continuar viatjant utilitzant els recursos existents, ja que permet l’estalvi d’entre un 70% i un 80% de la despesa de vacances. La plataforma va entrar en funcionament al març i en 7 mesos ha aconseguit 12.000 usuaris, i actualment acull més de 400 noves inscripcions al dia. Trampolinn ha escollit Barcelona per acollir la seva segona oficina, que complementa la de París.

HUGO ALLARY, COFUNDADOR de la companyia, sobre la seva elecció, afirma: “Barcelona ho té tot: és una ciutat molt atractiva pel que fa al turisme per la seva gent, el clima, l’arquitectura... Tothom vol visitar-la”. Aquest empresari diu que té un interès “enorme” a ampliar el nombre de membres a la ciutat, que es traduiria en allotjaments i, per tant, en més possibilitats d’intercanvi amb viatgers d’altres llocs. A més, Allaray considera que Barcelona és una ciutat que ofereix molts avantatges a les start-ups. Amb tot plegat, el vell lobi dels hotels té, doncs, un problema.