Mussolini, a la nit, deixava la llum encesa del seu despatx del Palazzo Venezia, a Roma. La intenció era que el poble s’imaginés el Dux com un superheroi incansable, dedicat les 24 hores del dia a solucionar els problemes de la nació. Ell, sempre despert, vetllant per la gent com un pare que allisa la gira del llençol al seu nen per desitjar-li una bona nit, després d’una carícia. Mussolini. Quina època!
Ara mateix això de deixar la llum encesa a les oficines no funcionaria gaire. Sort que la tecnologia ens ha portat una nova eina: els tuits a hores intempestives. Mestre en aquest sentit és el nou presidente del Consiglio : el jove Matteo Renzi (¿fins quan l’anomenarem jove?). Impagable el tuit del 27 de febrer, a les 2.40 del matí: “ Lavorando a Palazzo Chigi sui dossiers più urgenti del Governo ”, amb foto del pati del Palazzo inclosa on no hi havia cotxes (només ell està treballant).
M’imagino, doncs, els polítics asseguts al vàter, a primera hora del matí, amb el telèfon a la mà. Tuit and shower.
