El lloc on el diari en paper sempre és viu

Les vendes dels diaris baixen (tothom ho sap i és profecia). N’és responsable el mòbil, el gran culpable de tot, que ens distreu amb la seva presència constant i no ens deixa mai tranquils. Estem picant cada cinc minuts, en lloc de fer un àpat com Déu mana llegint un diari de dalt a baix. Ho compararia al fet de tenir constantment una bossa de patates a la mà i no poder deixar de cruspir-ne una darrere l’altra, sense poder-se concentrar en el menú.

He observat, casualment, que hi ha un lloc on la presència dels diaris en paper sobreviu: les barres del bars, on una còpia de paper impregnat d’oli provoca guerres de possessió tremendes i silencioses. Aleshores, per què no arribar a un acord amb els proveïdors que diàriament van fins als bars perquè incloguin el diari en el cost del seu subministrament? S’obriria un segment totalment nou sense maldecaps de logística i distribució. Ara, no faig noms de marques, però estic segur que tothom sap amb quina mena de producte es distribuiria La Razón.