PERFIL
Empreses 28/09/2014

El líder del lobi hoteler de Barcelona

Jordi Clos és el president del Gremi d’Hotels de Barcelona i, per tant, representa tot el sector. Amb tot, és diferent. Tant per l’estil i ambient dels establiments com per com els gestiona

-jordi Planas
4 min
El líder  del lobi hoteler  de Barcelona

CENTENARS DE VEÏNS de la Barceloneta s’han manifestat aquest estiu diversos cops contra el turisme de borratxera. Visitants de tot el món s’han allotjat en apartaments de lloguer il·legals i han passejat pels espais públics de la ciutat, i uns quants han comès tot tipus d’actes vandàlics. Jordi Clos, creador el 1993 de Turisme de Barcelona, associació encarregada de dissenyar el pla estratègic en turisme de la capital catalana, considera intolerable la permissivitat incívica existent, i no dubta a criticar-la. “Sempre he lluitat perquè això no passi”, sentencia. És el propietari de Derby Hotels, un grup hoteler format per 20 establiments de luxe, i aposta per la cultura i l’art com a principal motiu d’atracció.

“Ha costat molt posar Barcelona al nivell actual, hem passat de 4 milions de pernoctacions a 14 en només 10 anys”, comenta. Defensor d’un model turístic enfocat a l’organització de fires i congressos, i a l’acollida de creuers i viatges mèdics i culturals, Clos reclama més reflexió sobre la situació. “Hem aconseguit que el turisme que s’instal·la a la ciutat representi el 14% del PIB”, ressalta. Però avisa: “Així com s’ha anat incrementant any rere any, podria caure de cop”.

El gran valor afegit dels seus hotels és la sofisticació. El luxe que es pot trobar en nombroses cadenes multinacionals, la majoria fixades per un patró sobri, es converteix en el grup Derby en una espècie de petit museu per a cada establiment. Per exemple, l’Astoria mostra la col·lecció més important d’Espanya del pintor Ricard Opisso, mentre que al Balmes hi ha una retrospectiva d’art africà repartida entre les sales i les habitacions. “Els nostres hotels tenen una personalitat molt definida que ens diferencia tant pels materials exposats com per la riquesa del mateix edifici”, explica l’empresari. En efecte, cada local té una peculiaritat determinada, com el Claris, que ocupa el Palau Vedruna. “El client que ve té una alta sensibilitat per la cultura general i agraeix aquest binomi amb el luxe”, sosté.

Totes les peces d’art que hi ha exposades són de la seva propietat. Va començar la seva col·lecció el 1968 i des d’aleshores no ha parat. Les podria tenir a casa seva, però ha preferit exercir de mecenes i compartir-les com a element de distinció. “A cada edifici mirem quina simbologia artística i cultural hi encaixa més”, indica. L’últim cas ha sigut l’obertura a Barcelona de l’Hotel Arai, en un palau del segle XVII. Estava pràcticament desfet i Clos, a part de restaurar-lo, l’ha decorat amb mobles i escultures d’aquell segle. Palaus, cases senyorials o construccions emblemàtiques són la imatge de marca de Derby, innegociable, per més que els seus hotels siguin de 3, de 4 o de 5 estrelles.

Una altra característica singular d’aquest grup hoteler és que tots els seus edificis són de propietat. El gruix de companyies prefereixen el lloguer i fer el negoci d’explotació per expandir-se més ràpidament, però Clos ha prioritzat créixer a poc a poc i reinvertir tots els beneficis. No depenen de ningú, perquè no tenen socis ni han sortit a la borsa. “Això implica un elevat cost i tenir molts recursos, però a la vegada en èpoques de crisi com l’actual suportem molt millor el sotrac”, reflexiona.

Recorda, de manera crítica, que des del 2008 molts hotelers han fet fallida per no haver pogut abonar el lloguer. “Nosaltres, en el pitjor dels casos, hem de pagar una petita hipoteca. Tenim una solvència potent”, destaca. Igualment, admet que ara podrien tenir 30 hotels en lloc de 20, si bé això els hauria fet perdre la identitat. No haurien pogut satisfer les pròpies expectatives d’exclusivitat artística. “M’interessa la qualitat, no la quantitat. És el nostre segell”, declara.

Derby Hotels està actualment immers en un procés d’internacionalització. “L’objectiu és expandir-nos a ciutats que tinguin un clar perfil turístic i de negoci”, explica l’hoteler. Amb establiments a Barcelona, Madrid, Londres i París, preveu desembarcar a Amsterdam i Munic a partir de l’any vinent. Ara mateix la companyia factura 60 milions d’euros i té 1.000 treballadors. L’ocupació, del 80%-85%, completa gairebé les 1.400 habitacions que té a disposició dels seus clients.

A punt de fer els 65 anys, Clos no ha tingut una vida fàcil. Orfe de pare des dels 4 anys, el seu rumb va canviar quan la seva germana es va casar amb un aristòcrata que se’l va endur del Raval a la zona alta de Barcelona per fer-se càrrec de la seva formació. Amb el pas del temps, la recompensa li ha arribat en forma de reconeixement professional. El 2003 el van premiar amb la Creu de Sant Jordi per la seva tasca promocional en favor de Barcelona i de Catalunya, i fa pocs mesos va rebre de l’alcalde Xavier Trias la Medalla d’Or a tota un trajectòria d’activitat i mecenatge cultural. “No pots quedar-te impassible davant de la societat. Has d’implicar-te i estar actiu”, assegura Clos.

Ell, satisfet, ha pogut fusionar aquestes activitats amb la professió. Impulsor del Museu Egipci de Barcelona, ha fet cursos i tallers per a més de 35.000 nens. En aquest sentit, creu que la funció pedagògica que es fa a Catalunya i Espanya pot evolucionar encara molt més. “No fem prou per convertir la cultura en una assignatura tan important com les matemàtiques”, certifica.

stats