Les xarxes zombis que no van sobreviure a l’era Facebook

Sens dubte, hi ha un abans i un després de Facebook, però això no vol dir que la història de l’era digital comencés amb el naixement d’aquesta xarxa social, encara que els més joves s’ho pensin. De fet, hi havia xarxes socials abans que, cap a finals del 2004, Mark Zuckerberg irrompés en el panorama 2.0 i el canviés per sempre.

I no eren xarxes qualssevol: en el seu moment van ser molt importants, encara que avui dia estiguin navegant sense rumb pel ciberespai com naus fantasma o, si es vol, com plataformes zombi. Podríem dir que van ser les primeres víctimes de l’arribada de l’ era Facebook. La primera xarxa notable va ser MSN Spaces, propietat de Microsoft, i es va basar en un servei per fer senzilles pàgines web des de les quals poder bloguejar a una comunitat de contactes. MSN Spaces, que estava ocupada sobretot per adolescents, va desaparèixer tan bon punt va néixer Facebook, ja que la immensa majoria dels usuaris es van passar immediatament a la nova xarxa, que simplificava encara més la creació d’espais personals i el sistema de compartir continguts.

Una altra víctima il·lustre de l’era Facebook va ser MySpace, que es va centrar a permetre que els artistes tinguessin el seu lloc web, des del qual poguessin promocionar-se entre els seus contactes. MySpace va tenir el mèrit de llançar mundialment el grup musical Arctic Monkeys, així com d’aconseguir ser comprada pel grup Murdoch per més de 500 milions de dòlars, en la que va ser una de les primeres compres milionàries de l’era internet. Avui vaga com un mort vivent per la xarxa amb una certa audiència, però molt lluny del que va ser en el seu moment, encara que més per errors propis que per la influència directa de Facebook.

Potser el zombi més elaborat és Second Life, la xarxa social que es basava en una realitat virtual paral·lela amb avatars dels usuaris en dues dimensions, i que en el seu punt àlgid va arribar a generar fins i tot una moneda pròpia i un volum de negoci de diversos centenars de milers de dòlars per la compra de diversos serveis virtuals, des d’illes a sexe 2.0. L’arribada de Facebook va posar en evidència que es tractava d’una plataforma complicada en excés i només accessible per als usuaris més avançats.

Avui segueix dempeus però sembla una realitat virtual postnuclear, perquè no hi habita ningú. Tot i que, curiosament, fa un mes Zuckerberg va apostar en una conferència per un món basat en la percepció mixta de la realitat -entre real i virtual- gràcies a dispositius com les ulleres Oculus Rift, en el que seria una mena de Second Life en 3D.

No obstant això, la víctima més notable va ser Orkut, una xarxa social creada per un enginyer de Google -a la qual va posar el seu nom- i que el cercador va llançar al mateix temps que Zuckerberg posava en marxa Facebook. Orkut ha sigut l’única xarxa social que ha aconseguit plantar cara al rei 2.0 durant bastants anys, gràcies sobretot a la seva potent audiència al Brasil i a l’Índia, on va arribar a ser la favorita de gairebé la meitat dels usuaris.

Però el poder de Facebook a poc a poc va anar fent efecte, i finalment Orkut va acabar per despoblar-se, també per culpa de diversos escàndols que la van relacionar amb l’ús que en feien traficants de droga i xarxes de prostitució. Finalment, el 2014 Google va optar per tancar-la. Ara bé, no ha sigut l’única baixa que ha patit el cercador en la seva lluita per fer la competència a Facebook.

De fet, la principal llista de projectes zombi que en el seu moment van intentar discutir el regnat de Zuckerberg la té Google, que des del primer minut de consolidació de la xarxa social es va adonar del gran potencial que tenia aquell sistema de compartició i, per tant, de l’enorme perill que constituïa per als seus interessos. Google va intentar sorprendre amb plataformes tan ambicioses i fascinants com Google Wave, en la qual en lloc de fer-ho en pàgines personals fixes, els usuaris s’associaven entre ells en converses que anaven creixent i s’anaven enriquint amb fotografies, vídeos, missatgeria, etc.

Cada ‘wave’ era una xarxa social en si mateixa i podia créixer tant com volguessin els usuaris; per entendre’ns, era una mena de Facebook atomitzat i descentralitzat. Però tot i ser tremendament disruptiu, Wave no va funcionar, potser perquè era massa elitista o bé perquè el 2009 l’ample de banda existent era massa petit per suportar alhora missatgeria, videoconferències en grup i altres sistemes de comunicació. El 2011 Google va anunciar-ne el tancament per la falta d’acollida.

Diverses de les eines proposades a Wave, però, van ser emprades per al següent intent de Google, anomenat Google Plus, una xarxa d’inscripció gairebé obligatòria per a usuaris de Google i en particular del seu sistema de correu Gmail. El cas és que, nominalment, Google Plus té gairebé tants usuaris com Facebook, però l’activitat dins d’aquesta xarxa és similar a la de Second Life; és a dir, un planeta mort, potser el zombi més gran que hàgim conegut fins ara. ¿Acabarà Google per deixar-ho estar?