TELECOMUNICACIONS
Innovació 29/06/2019

La xarxa sense fils compleix 20 anys amb un futur ple d’incerteses

El wifi celebra el seu vintè aniversari amb 30.000 milions d’aparells connectats davant l’arribada del 5G

Jordi Sabaté
4 min
La xarxa sense fils compleix 20 anys amb un futur ple d’incerteses

Aquells a que la revolució de les noves tecnologies ens va sorprendre ja majors d’edat, recordem clarament els primers routers que connectaven els ordinadors -aleshores de dimensions juràssiques- amb internet. Anaven amb dos cables: un que unia el router amb la línia telefònica i un altre que s’endollava al darrere de la torre de l’ordinador. Aquest últim cable en qüestió es deia LAN ( local area network o xarxa d’àrea local), i era similar al telefònic, però més gruixut. A principis dels noranta encara estàvem lluny de la tecnologia WLAN ( wireless local area network ) o més comunament anomenada wifi. Es va posar en marxa el 20 de juny de 1999 i era un estàndard de tecnologia capaç de passar dades del router a l’ordinador sense cables. La revolucionària tecnologia presentava un gran avantatge. Per navegar per internet no necessitàvem estar enganxats a la paret amb l’ordinador de sobretaula, i encara van ser més lliures els que aquell final de segle es van apuntar a la moda dels primer portàtils moderns.

Al damunt, permetia una cosa encara més revolucionària a les llars: que dues o més persones poguessin estar connectades alhora. Abans del llançament de l’estàndard WiFi 1 -la primera tecnologia comercial WLAN- per navegar per internet a les cases de família més o menys nombrosa calia fer cua, igual que per anar al lavabo als matins o fer servir el telèfon abans de la irrupció del mòbil. Amb el primer estàndard wifi, els portàtils van tenir el seu gran auge comercial, que més o menys duraria fins a la irrupció el 2008 del primer iPhone. Aquest terminal va portar internet a través d’altres tecnologies sense fils i va marcar una mica el principi de la fi del wifi, malgrat que aquest moment encara queda lluny. Mentrestant, han passat nous estàndards wifi, aprofitant les diferents longituds d’ona i la millora de la tecnologia.

Si el Wifi 1 era capaç de passar fins a 11 megues de dades per segon (Mbps), el WiFi 4 arribà als 600 Mbps i l’actual WiFi 5 pot superar el gigabit per segon (Gbps). El pròxim estàndard ja està anunciat, i serà el WiFi 6, capaç de transportar fins a 10 Gbps, amb la qual cosa es posarà a l’altura de les millors expectatives en matèria de xarxes sense fils 5G. És a dir, l’estàndard wifi creat per la WiFi Alliance celebra el seu vintè aniversari amb grandesa. Encara més si es té en compte que suma més de 30.000 milions d’aparells connectats a la xarxa mitjançant aquesta tecnologia. Pel camí han quedat interessants idees socials vinculades al seu ús, com ara les cooperatives llibertàries d’ús obert de les connexions wifi domèstiques, que van fer furor fins al 2006 a tot Europa, especialment a ciutats com Berlín, Londres o Amsterdam. Aquests projectes pretenien crear un espai lliure d’accés i coneixement per als ciutadans. No obstant això, les notícies que van començar a aparèixer sobre la baixa seguretat de les xarxes obertes van provocar el seu tancament i van acabar amb totes les utopies. De cop, l’espai wifi va passar de ser una comuna oberta a una espècie d’urbanització de cases tancades i amb guàrdies a la porta.

Aquesta manca de seguretat de l’estàndard a l’hora de compartir la connexió -per a això necessitem complexes claus WP2-és precisament un dels factors que desperten més incertesa sobre el futur comercial de la tecnologia. Si no pot ser oberta no pot competir amb altres alternatives com la 4G o la 5G, en el sentit que no tothom es pot connectar al mateix punt fix amb facilitat, ja sigui una antena o un router. Però el gran dubte sorgeix si tractem de situar la tecnologia wifi a l’era de l’internet de les coses en què estem entrant.

A partir d’ara la majoria de les connexions no seran entre els telèfons, els ordinadors o les tauletes i internet, sinó entre diferents màquines, ja siguin mèdiques, de transport, de proveïment, etc. En aquestes connexions, la xarxa farà de mer intermediari. Aquesta situació serà possible gràcies a una tecnologia de llarg abast, ample de banda i facilitat per establir connexions com el 5G. D’aquesta manera, en un futur pròxim la majoria de màquines tindran connexió a través del 5G. Així, per exemple, la nevera podrà encarregar més llet quan noti que les unitats baixen o la calefacció regularà la temperatura segons la previsió del temps. La pregunta que sorgeix llavors és per què necessitarem wifi a casa si tot ho podrem fer amb el 5G.

Un altre factor a tenir en compte, per acabar, és que cada cop més accedim a internet quan no som a casa o l’oficina. Ja hi ha diversos estudis que indiquen que cada any augmenta el consum de 4G i baixa el de wifi als suports com ara tauletes, smartphones i fins i tot ordinadors. No volem estar lligats per una connexió fixa. ¿Voldrem wifi quan puguem estar connectats amb 5G, amb més ample de banda i sense que importi on siguem?

stats