Oci
Emprenem 21/02/2021

Quan unir Jennifer Lopez amb ‘Hacienda somos todos’ té premi

Dos emprenedors catalans adapten el joc d’humor negre Cards Against Humanity a la cultura espanyola

3 min
Quan unir Jennifer Lopez amb ‘Hacienda somos todos’ té premi

Per fer la nova recepta de Ferran Adrià necessites esferificar un mascle ibèric. Aquesta setmana el curs de “Marina d’Or, ciutat de vacances, digui’m” està d’oferta. I Hacienda somos todos pa’ cuando? En aquesta estrambòtica competició, guanya qui la diu més grossa. El límit en aquest cas no és el cel, sinó unes cartes vermelles on apareix una frase incompleta i unes cartes blanques amb expressions per omplir el buit. I, ara sí, el guanyador és qui fa la combinació més divertida segons el criteri de qui hagi sigut nomenat jutge de la ronda. O, en argot del joc, president de la República Bananera, que d’entrada serà el jugador que tingui menys estudis o el curriculum vitae més fals.

República Bananera és com es diu el joc de taula que han dissenyat dos emprenedors catalans que volen portar fins aquí el joc nord-americà d’humor negre Cards Against Humanity. De fet, la història d’aquesta nova versió sorgeix precisament de jugar a l’original. “Ens va agradar tant que vam buscar algú que el fes aquí en català o en castellà i no el vam trobar”, recorda Xavier Bardají, un dels fundadors. Només van trobar una proposta procedent de l’Argentina que no va satisfer la seva set d’irreverència.

Arran d'això, van decidir fer ells mateix el joc i, tot i que la intenció era dissenyar-lo per jugar entre ells, quan va arribar el confinament ven veure l’oportunitat de dur-lo una mica més enllà del seu cercle. Durant aquells mesos el sector dels jocs de taula va viure un moment dolcíssim, i això també arribava als dos emprenedors rere República Bananera, que veien com es multiplicaven les campanyes de finançament col·lectiu a Kickstarter i com s’aixecaven rondes amb relativa facilitat. Sense intenció encara de constituir una empresa, van decidir posar el primer peu a la indústria obrint un canal d’Instagram per recollir més idees per fer cartes.

Van passar de 0 a 1.000 seguidors en poc temps i ara, sis mesos després de la creació oficial de l’empresa, n’han venut gairebé 2.000 unitats a tot Espanya i tenen al magatzem una segona tirada de les mateixes dimensions.

La dinàmica del joc no és gaire complicada, tot i que proposen diferents variants per a qui vulgui complicar-lo. La bàsica és decidir qui serà el jutge (el president de la República Bananera), que haurà de destapar una de les cartes amb les frases incompletes i demanar als jugadors que facin propostes per tancar-la utilitzant una de les onze cartes que se’ls hauran repartit. Això pot voler dir combinar “El nas de Berto” o “El xalet del Coletas” amb “Vaig perdre la meva virginitat amb...”, “Cada cop que veig... ploro de l’emoció”.

“De moment el joc està en castellà perquè, per tenir un marge prou elevat, necessitem una economia d’escala”, explica Bardají. Tenen dubtes que la demanda sigui suficient per llançar-lo en català i encara no han trobat la manera de finançar-lo, però l’emprenedor assegura estar disposat a posar diners de la seva butxaca perquè és un dels seus objectius. L’empresa, de fet, va néixer exclusivament del capital privat dels dos fundadors que, de moment, gestionen República Bananera combinant-ho amb altres feines.

No descarten, si la cosa avança, dedicar-se exclusivament al sector dels jocs de taula. De fet, ja han obert l’empresa (registrada sota el nom de Red Van 2000) perquè faci la distribució dels jocs d’altres empreses. Així, estan en procés de tancar l’arribada a les botigues de dues competidores del sector, una de japonesa i una de catalana, el nom de les quals prefereixen no revelar encara.

Ara per ara semblen ser plenament conscients, doncs, que el perill és que l’èxit del joc sigui momentani, però confien en seguir l’estela que marca la trajectòria de Cards Against Humanity (que ja fa deu anys que triomfa) i, sobretot, en la capacitat del públic espanyol de riure’s de si mateix. Què més es pot fer quan algú s’inventa que la cosa que més atrau els immigrants d’Espanya és la cua de l’INEM o Chicote molt enfadat?

stats