ENERGIA
XAVIER GRAU

L’última batalla de Marín Quemada a Competència

El sector energètic s’alça contra el president de la CNMC per la retallada del negoci regulat de les empreses elèctriques i gasistes

L’última batalla  de Marín Quemada a Competència / ARA Zoom

José María Marín Quemada està pendent del seu relleu al capdavant de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC), però la paràlisi política ha aturat el procés de substitució del consell del superegulador espanyol. Abans de deixar el càrrec, i després d’una llarga lluita, ha aconseguit la reacció furibunda de tot el sector energètic. La reacció és dura. Per exemple, Naturgy ha aturat les inversions en les xarxes de distribució de gas -però manté la conservació- i ha decidit enviar a casa seva 300 treballadors del miler de la plantilla de la seva filial Nedgia. No és un expedient de regulació d’ocupació: simplement eximeix aquests empleats d’anar a la feina perquè s’estaven de braços plegats a l’oficina. Però en el fons és “una protesta i una mesura de pressió” contra la CNMC, reconeix una font de la companyia. Altres empreses del sector han deixat en suspens les seves inversions.

La clau està en les circulars de la CNMC que regularan els ingressos del negoci regulat de l’energia durant el període 2020-2025 (electricitat) i del 2021 al 2026 (gas). Són els ingressos per peatges de la distribució i el transport que rebran aquestes companyies.

La retallada que proposa Competència no és poca cosa. Entre un 7% i quasi un 18% en la distribució de l’electricitat i el gas, respectivament, i entre el 8,2% i el 21,8% en el transport d’electricitat i gas, respectivament. En total, més de 9.700 milions d’euros anuals que deixaran de rebre les companyies i que podrien comportar una rebaixa del 3% en el rebut dels consumidors.

El regulador creu que les empreses guanyen massa i vol retallar en 9.700 M€ a l’any els seus ingressos

La CNMC fa la proposta després de recuperar al començament de l’any les competències per fixar els peatges energètics. L’organisme que presideix José María Marín Quemada va aconseguir aquestes competències, com a organisme regulador independent, després de rebre el suport de la Unió Europea en el pols que va mantenir amb el govern espanyol, especialment en l’etapa d’Álvaro Nadal, del PP, com a ministre d’Indústria i Energia.

Cal entendre com funciona el negoci energètic. Hi ha companyies -de vegades filials dels grans grups- que generen l’electricitat o compren el gas als mercats. Però l’energia la transporten els monopolis de les grans xarxes, Red Eléctrica i Enagas, que reben una retribució en forma de peatge. Després, aquesta energia passa a les xarxes de distribució d’electricitat o de gas, que són úniques a cada territori, que cobren un peatge per portar la llum o el gas que han venut les empreses comercialitzadores al client final. A canvi de portar la llum i el gas fins a les cases, les transportistes i distribuïdores cobren unes quantitats que han de pagar les despeses d’explotació, les amortitzacions, les inversions i un benefici industrial.

Els arguments de la CNMC per retallar els peatges es basen en uns informes que va fer la mateixa comissió, però el resum és que veu massa elevat el benefici que obtenen aquestes empreses. La rendibilitat econòmica del transportista d’electricitat es va situar per sobre del 9% anual en el període 2013-2016, i la de les distribuïdores va passar del 6,57% el 2013 al 8,16% el 2016, sempre superant el 10% de rendibilitat financera, segons la CNMC. Aquestes distribuïdores són filials d’Endesa, Iberdrola, Naturgy, Hidrocantábrico i Viesgo.

En el cas del transport del gas, la CNMC qualifica de “folgades” les ràtios de rendibilitat per una activitat “de baix risc”. I en la distribució de gas, qualifica de “cridaneres” les ràtios de rendibilitat i diu que “van més enllà de les d’altres activitats regulades comparables”.

Les al·legacions contra les circulars de la CNMC han arribat en massa. Primer de les elèctriques i gasistes, moltes de les quals participades per fons d’inversió que hi van entrar amb unes expectatives de beneficis que ara no es compliran. Altres entitats també han presentat al·legacions, com algunes patronals i empreses de renovables, que creuen que el sistema encara dona massa pes a la part fixa del rebut (que inclou els peatges) en relació amb la variable (lligada al consum), amb la qual cosa, per molta eficiència que s’hi incorpori, la repercussió en la factura final del client és molt reduïda. La patronal Cecot, a més, es queixa que les circulars perpetuen la discriminació per a més de 3.000 empreses catalanes que han de pagar més per peatges que d’altres, com les del País Basc. I fins i tot dins la CNMC -pendent de renovació-, alguns membres han presentat al·legacions per intentar frenar o matisar la retallada, tot i que sota l’aparença d’esmenes tècniques.

El temps s’acaba i, malgrat l’allau d’al·legacions per resoldre, les circulars haurien de veure la llum en la seva versió definitiva d’aquí a dos o tres mesos, perquè les que afecten el mercat elèctric han d’entrar en vigor al començament del 2020.