L’“ull que tot ho veu” de Silicon Valley surt a borsa

A la saga El senyor dels anells, de l’escriptor J.R.R. Tolkien, un palantir era una pedra esfèrica amb què els mags Sàruman i Gàndalf es podien comunicar a distància o observar llocs llunyans de la Terra Mitjana. El nom d’aquest element màgic va servir per batejar dècades més tard una de les empreses de Silicon Valley més controvertides, que a finals d’aquest setembre passat va fer finalment el debut a Wall Street. Com la pedra dels llibres fantàstics, Palantir és una companyia que també permet “veure-ho tot”, però en aquest cas a través de l’anàlisi massiva de dades. El seu software es basa en la intel·ligència artificial per predir escenaris o detectar patrons de comportament.

Fundada fa 17 anys, s’ha guanyat el títol d’una de les tecnològiques més opaques dels Estats Units. Per què? Alguns dels principals clients de Palantir són organismes militars o relacionats amb els serveis secrets com el Pentàgon, la CIA o l’FBI. Això implica que la companyia té accés a milions de dades amb informació sensible i confidencial -des de comptes bancaris fins a imatges i noms- i se l’ha relacionat amb missions antiterroristes i estratègies militars per delimitar quins són els punts calents en una zona de guerra.

Palantir ha començat el seu periple a Wall Street amb una valoració de gairebé 16.000 milions de dòlars. Les seves accions es van posar a cotitzar a un preu inicial de 10 dòlars i van tancar el seu primer dia a la borsa una mica per sota d’aquest preu. La companyia va gestar la sortida amb un mètode que ja han fet servir altres tecnològiques en els últims anys, com el servei de música en streaming Spotify o la plataforma de missatgeria per a empreses Slack: amb l’operació, Palantir no va crear noves accions sinó que va permetre que els inversors que eren al capital venguessin títols que ja existien. Aquesta és una manera de mantenir un cert control davant el futur incert de la cotització per a una empresa que ha dit públicament que encara no ha tingut mai beneficis.

L’aterratge als parquets estava previst per a finals d’any però, en lloc d’aturar-lo, la pandèmia ha accelerat l’operació. Segons el seu director d’operacions, Shyam Sankar, el covid-19 ha facilitat l’entrada de nous negocis i ha avançat els plans de la companyia. Tot i així, una tercera part dels ingressos de Palantir encara provenen dels seus tres principals clients. La primera meitat del 2020 l’empresa va assolir una facturació de 481 milions de dòlars, un 50% més que l’any anterior, però també unes pèrdues de 164 milions després del forat de 280 milions del 2019.

Els lligams polítics de Palantir van més enllà dels seus clients. El seu fundador i principal accionista, Peter Thiel, és també un dels creadors de Paypal i amic personal del president dels Estats Units, Donald Trump. La relació entre ells dos és prou estreta perquè l’empresari donés més d’un milió de dòlars a la seva campanya per a les primàries republicanes prèvies a la victòria electoral. Un cop a la Casa Blanca, Trump va nomenar Thiel com a expert en tecnologia en el seu gabinet.

I com que Palantir s’ha convertit en l’aliat més pròxim del govern nord-americà a Silicon Valley, gairebé com a conseqüència l’empresa ha renegat de Califòrnia. La companyia va traslladar la seva seu de Palo Alto a Denver, la capital de Colorado, en una espècie d’èxode del bressol de la innovació dels Estats Units. Fins i tot en el full de sortida a borsa, el seu conseller delegat, Alex Karp, va criticar en una carta als inversors “l’elit d’enginyers” de Silicon Valley perquè no sabien “com s’hauria d’organitzar la societat o què requereix la justícia”. “Compartim cada vegada menys els valors i compromisos del sector tecnològic”, sentenciava l’emprenedor, orgullós del canvi de seu de la flamant cotitzada.

Amb la sortida a borsa, també s’acaba bona part del secretisme que sempre ha envoltat Palantir. Encara hi ha molts detalls de la seva operativa que són un misteri absolut, però amb l’arribada a Wall Street la companyia haurà de compartir molta més informació del que feia habitualment. L’opacitat que l’ha envoltat sempre ha provocat les crítiques de grups de defensa dels drets humans, que la vinculen, per exemple, a l’operació per localitzar i matar Ossama Bin Laden.