VIDEOJOCS
Emprenem 16/01/2021

A prova de boicot: el Tamagotchi, la PlayStation i l’Animal Crossing resisteixen a Corea

La venda d’aquests productes es dispara al país tot i el sentiment antijaponés dels últims dos anys

Paula Clemente
3 min
A prova de boicot:  el Tamagotchi,  la PlayStation i  l’Animal Crossing resisteixen a Corea

Van fer l'equivalent a 1,5 milions d’euros en vendes el primer dia que va obrir les portes i ara, deu anys després, està a punt de tancar-les per sempre. La botiga més gran d’Uniqlo a Seül és l’última víctima del boicot generalitzat a Corea del Sud als productes procedents del Japó, onada que, combinada amb la pandèmia, ha sigut letal: la filial sud-coreana de Fast Retailing (empresa matriu d’Uniqlo) va tancar l’any fiscal acabat a l’agost amb pèrdues operatives de més de 80 milions de dòlars. I aquesta marca de roba és només un cas: fins i tot abans que es consumés l’amenaça que va portar el país al boicot, els treballadors de moltes benzineres havien decidit deixar d’atendre cotxes de marques japoneses i molts venedors van eliminar de les prestatgeries de les seves botigues cerveses, cosmètics o bolígrafs de marca japonesa. Però fins i tot en ple motí hi ha productes intocables, com el Tamagotchi, la PlayStation 5 o el joc Animal Crossing, tots japonesos, que no han vist les vaques magres ni de lluny.

El conflicte entre els dos països esclata l’estiu del 2019, quan va saber-se que el govern japonès estava fent moviments per excloure Corea del Sud del llistat de països amb qui manté un comerç exterior de confiança. Aquesta categoria atorga un tracte preferencial que simplifica els tràmits per exportar. El Japó prenia aquesta decisió, deia, pensant sobretot en el comerç de materials semiconductors, i explicava el moviment adduint raons de seguretat nacional. La teoria de Corea del Sud, però, és que es tractava d’un intent polític d’evidenciar el descontentament amb una sentència judicial del 2018 que obligava les empreses japoneses implicades en casos d’esclavitud a Corea del Sud durant la colonització de principis del segle XX a compensar les víctimes.

Fos pel que fos, els ciutadans de Corea del Sud van respondre boicotejant tot producte amb segell japonès. I malgrat que el conflicte s’ha anat esvaint a poc a poc, explica el diari financer japonès Nikkei Asia, no ha marxat del tot. Determinats productes amb una alternativa local disponible segueixen patint la situació: els cotxes de marca japonesa, per exemple, no han recuperat els nivells de vendes d’abans del boicot. Nissan, competència de Hyundai i Kia, no va vendre ni un sol cotxe al país entre l’octubre i el desembre de 2020, segons el citat mitjà.

En canvi, la també japonesa Bandai ha trencat el rècord de comandes de joguines a Corea del Sud amb el llançament d’un nou Tamagotchi. La companyia havia anunciat que aquesta mena de mascota virtual que va arrasar als anys 90 arribaria ara al mercat sud-coreà amb Jordy com a protagonista, un personatge que s’ha posat molt de moda al país asiàtic. El pla era arribar a les botigues el 18 de desembre, però tres dies després d’haver començat el mes l’obertura de les precomandes va esgotar les existències. El mateix passa amb la PlayStation 5, producte insígnia de l’empresa japonesa Sony, que es va esgotar molt poc després d’arribar a aquest mercat. O amb la possibilitat de comprar anticipadament un nou joc de la sèrie Animal Crossing, que es juga amb la consola Nintendo, també japonesa, i va deixar imatges de llargues cues davant les botigues d’electrònica de tot el país.

Boicot selectiu, en diuen. “La idea és que comprar productes japonesos és de vegades inevitable quan no hi ha alternativa”, resumeixen al diari asiàtic. A això s’hi suma que el sentiment antijaponès, que estava al seu punt més alt fa dos d’anys, comença ara a esvair-se.

Per al cofundador de l’empresa de continguts AltJapan, Matt Alt, la qüestió no és tan la guerra particular entre el Japó i Corea del Sud com el poder que té el mercat de la fantasia. Al seu compte de Twitter, l’emprenedor ha explicat que als Estats Units es va viure una cosa similar els anys 80, quan un boicot semblant es va traduir en hostilitat contra els cotxes Honda i les ràdios Toshiba, combinada amb una despesa milionària dels adults nord-americans per comprar jocs japonesos com l’Space Invaders, el Donkey Kong o el Pac-Man. En el cas dels nens, als quals evidentment no els importava la política -afegeix- aquesta contradicció va ser encara més pronunciada: van acudir en massa a la Hello Kity, la Game Boy i altres fantasies made in Japan que no tenien cap equivalent en la cultura occidental.

“Aquest és el poder dels dispositius que aboquen a la fantasia: despertar la fam de somiar, jugar i escapar-se; sempre trobaran la forma d’entrar a les nostres vides i arribar-nos al cor”, opina el tuitaire, que conclou: “Dit de forma més senzilla: pots regular mercats, però mai els somnis”.

stats