Silicon Valley es prepara per sobreviure a Trump

Són temps de gran incertesa a Silicon Valley i al sector tecnològic nord-americà en general. La victòria de Donald Trump a principis de novembre va sumir l’elit de l’economia digital dels EUA en un estat de xoc que ha donat pas al nerviosisme i una certa urgència per intentar salvar els mobles. Un emprenedor català resident a Los Angeles, que no ha volgut que el seu nom ni el de la seva start-up apareguin en aquest article, explica que la batalla electoral entre Silicon Valley i Trump ha sigut duríssima, amb contínues desqualificacions personals.

“Aquí ningú pensava que pogués guanyar i per tant no es van guardar gaire les aparences en la contesa; ara tenim un problema perquè, tot i que la gent diu que Trump no podrà fer el que vol, el cert és que ningú sap si és fins i tot capaç de saltar-se les normes”, resumeix aquest empresari, que creu que és millor quedar en l’anonimat per ara. Més al nord, a la badia de San Francisco, en ple Silicon Valley, un altre executiu, madrileny en aquest cas, incideix en aquest argument i demana no revelar la seva identitat.

Hi ha por, i més en el cas dels estrangers, que podrien estar subjectes, ells i les seves empreses, a una revisió capriciosa de les condicions de residència o de participació en el mercat. “La situació recorda, salvant les distàncies, la Veneçuela d’Hugo Chávez, on tot depenia de com es llevés el personatge i del gest populista que decidís fer, o de fins a quin punt se li escalfés la boca en una compareixença pública; en aquest moment, l’únic que es pot fer és encomanar-se al que cadascú prefereixi i esperar”, diu el professor de sistemes d’informació de la IE Business School i analista tecnològic Enrique Dans, que comparteix així la por dels dos emprenedors espanyols.

Però a més de l’imprevisible caràcter de Trump, l’ecosistema de Silicon Valley presenta una gran vulnerabilitat precisament per la radical diversitat racial dels seus treballadors, que són captats a tot el món mitjançant els visats H-B1, que duren entre tres i sis anys i permeten atreure talent d’arreu. Trump va repetir diverses vegades en campanya que no eren més que una forma de portar mà d’obra barata que deixava el 50% dels enginyers nord-americans a l’atur, i va prometre endurir-los l’entrada, o fins i tot eliminar-los del sector, si arribava a la Casa Blanca.

Ara que ha arribat, té a les mans la decisió, que els analistes consultats consideren una arma de destrucció massiva per al sector. L’inversor Luis Martín de Cabiedes considera que “amb el bloqueig de la H-B1, Trump podria fer-nos retrocedir 15 anys en el temps, cosa que destruiria gairebé completament l’ecosistema de Silicon Valley, perquè el seu dinamisme es basa en la diversitat, la globalització i la captació del millor talent”. Per a Cabiedes, Trump és “un Jesús Gil a l’americana”, rememorant l’inefable promotor immobiliari i alcalde de Marbella.

“Si Trump fa el que ha promès pel que fa als visats, significarà una disminució de l’oferta i, conseqüentment, un encariment d’un recurs fonamental, sumant les dues accepcions del mot carestia : menys talent i a preus més elevats”, opina Dans, que afegeix que, es miri per on es miri, “Silicon Valley té totes les raons del món, i algunes més, per estar preocupat per la victòria de Donald Trump”.

Tal com explicava The New York Times recentment, el sector sent amenaçada la seva essència més íntima amb el tema dels H-B1, així que Mark Zuckerberg (Facebook), Serguei Brin (a Alphabet i fill d’emigrants russos), Tim Cook (Apple), Satya Nadella (a Microsoft i indi de naixement), Jack Dorsey (Twitter), Jeff Bezos (Amazon) i molts altres executius han demanat a Trump que reconsideri el seu punt de vista respecte als visats.

Per fer-ho han utilitzat la influència de Peter Thiel, cofundador de PayPal, primer inversor de Facebook i l’únic membre de l’elit de Silicon Valley que va donar suport obertament a Donald Trump. Zuckerberg ja es va reunir durant la campanya amb Thiel i membres de l’equip de Trump. I Eric Schmidt, expresident de Google, va dir fa pocs dies que admirava Thiel: un intent conciliador amb un dels consellers més pròxims a Trump.

L’altre aspecte que preocupa el sector tecnològic és la promesa de Trump d’establir aranzels del 45% per als productes fabricats a la Xina, una amenaça dirigida a empreses com Apple, que tot i presumir d’americanes, quasi no tenen fàbriques en territori nacional. Trump considera que no són bons patriotes i els ha promès que si tornen, compensarà els possibles aranzels que pugui establir la Xina com a represàlia amb exempcions fiscals.

De moment, ja ha transcendit que Apple ha encarregat diversos estudis sobre quant costaria portar part de la seva producció als EUA, almenys les unitats destinades a aquest mercat. Hi ha analistes que veuen en això una bogeria -com és el cas de Norberto Gallego, editor del blog del mateix nom- ja que la major part dels components també es fabriquen al Sud-est Asiàtic i és molt car traslladar tot un ecosistema d’indústria auxiliar.

En canvi d’altres veuen com a factible aquest moviment malgrat els costos. Enrique Dans apunta que podria reeixir per la bona percepció que donaria al consumidor americà i perquè de cara al futur la fabricació estarà molt robotitzada. També Cabiedes abunda en aquest sentit, assenyalant que podria ser un mal menor davant d’una eventual guerra comercial amb la Xina “en la qual Trump -avisa-és ben capaç d’entrar”.